DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BERENAR
|| 1. a) v. int. Menjar a mitjan capvespre (Cat., Val., Mall.); cast. merendar. L'hora de brená [sic] | hi va Santa Pauleta | Ab un cistellet, cançó pop. cat. (Milà Rom. 2).—b) m. Menjada relativament lleugera que es fa a mitjan capvespre (Cat., Val., Mall.); cast. merienda. Ab almorsàs | e berenàs, | ... | li feu guastar | la bona let, Spill 5234. Del passeig dels “Enamorats” y de brenàs al Bogatell, Pons Auca 156.
|| 2. a) v. intr. Menjar el matí per primera vegada en el dia (Mall., Men.); cast. almorzar, desayunar. ¿I de què barenaría? deia sa pella.—Fé'm un ou estrellat, deia N'Elienoreta, Alcover Rond. vii, 3. «Cada pic que es sol sortia | i no us veia, bona amor, | berenava de tristor | i de llàgrimes bevia» (cançó pop. Mall.).—b) m. La primera menjada del matí (Mall., Men.); cast. almuerzo, desayuno. Es capitá passá per orde que donassen berenar a sa mare, Alcover Rond. ii, 276.
|| 3. v. intr. Menjar lleugerament a mitjan matí, entre l'hora d'esmorzar i la de dinar (St. Feliu de P.).
|| 4. v. Menjar al migdia (Olot). E quan vindrem al mig jorn que berenàssem e puix sopar al vespre? Sermó de St. Vicenç Ferrer (Ribelles Bibliogr. 335).
|| 5. fig., tr. Devorar; destruir completament, fer desaparèixer; cast. merendar. Tingam que ésser berenats per gaufins o tiburons, J. Pascual Tirado (BSCC, v, 272). Les nòmines dels empleats que se berenen tot el pressupost, Vidal Mem. 134.
|| 6. m., met. Feinada (Mall.). «M'espera un bon berenar».
    Refr.—a) «Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel» (Empordà, Penedès, Camp de Tarr.); «Per St. Miquel, lo berenar se'n puja al cel; per St. Sebastià torna baixar» (Valls); «Sant Miquel se'n puja lo berenar al cel; i St. Macià lo torna baixar» (Vinaròs); «Per St. Macià, lo brenar torna baixar» (La Selva); «Per St. Julià, es brenar torna baixar» (Llofriu). Per al significat d'aquests refranys, V. berena.—b) «Al qui li tingues que donar sopar, no li plangues el brenar» (Morella); «Al que haja de sopar, no li plangues el berenar» (Alcoi); «A qui has de donar dinar, no li plangues es berenar» (Mall.).—c) «Qui berena dematí, cerca es paner abans de migdia» (Men.).
    Fon.: bəɾəná (Vendrell, Valls, Mall., Men.); beɾená (Bonansa, Pont de S., Pradell); beɾenáɾ (Val., Alzira, Pego, Al.); baɾaná (Alg.); bɾəná (Prats de Molló, Puigcerdà, Manresa, Berga, Ripoll, Ribes, Bagà, Camprodon, Olot, Capmany, Cadaqués, Granollers, St. Feliu de P., Gir., Llofriu, Vallès, Avinyonet, Vendrell); bɾená (Vilaller, Andorra, Tremp, Pobla de S., Sort, Boí, Tamarit de L., Morella).
    Intens.: berenaret, berenarot, berenaràs, berenareu, berenaró.
    Etim.: derivat de berena.