DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBERGANTELL m.
Home que està en la primera joventut, adolescent (Mall.); cast. mozo, jovenzuelo. ¡Que va de goijós s'apleg | De bergantells y fadrinas, Aguiló Poes. 72. «S'estufa aquest bergantell | dient-vos que jo el volia; | i jo més m'estimaria | morir, que casar-me amb ell» (cançó pop. Mall.).
Fon.: bəɾɣəntéʎ (Mallorca).
Etim.: derivat de bergant.