DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BERRUGA f.
|| 1. Cim petit i rodó (Ribes, ap. Corominas DECast, i, 450).
|| 2. Excrescència rodonenca que es forma a la pell; cast. verruga. Del panicol e barruga e carn empatxant e tancant la orella, Cauliach Coll., ll. 6, fol 54. Ha de tenir sota lo coll dos barrugues barbudes, Agustí Secr. 175. Primer, les berrugues, i les vaig fer invisibles, Foix Estrella 52.
|| 3. Excrescència que es produeix per acumulació de saba en la superfície d'una planta; cast. verruga.
|| 4. a) Retorcedura embullada que es fa a un fil o corda per excés de torsió o perquè va massa balder (Mall.); cast. oqueruela. Provà de filar un poch, y li sortia un fil ple de núus y berrugues, Alcover Rond. i, 75.—b) Recargolament del cap de dos fils sobre un d'aquests, que es practica amb els dits polze i índex i deixa els fils adherits per efecte de la torsió (Sóller).
|| 5. Nus que fan a la manada de càrritx (Bunyola) o al lligall d'una garba (Mall.).
|| 6. Manat de cànem espadat (Manacor, Sineu).
|| 7. Punta de barrina o de trepant que fa guies petites (Manacor).
|| 8. Tortalla, desigualtat en la línia del solc que fan els llauradors poc hàbils (Sencelles).
|| 9. Baldelló, peça de fusta giratòria per travar una porta (Mall., Men.); cast. taravilla.
|| 10. Broma que en sortir porta malignitat de trons, llamps i pedregada (Pobla de L.).
|| 11. En Berruga: el més petit dels nanos que van a la processó del Corpus (Girona).
    Cult. pop.—Hi ha moltes creences i supersticions populars referents a l'origen de les berrugues i a la manera de curar-les. A Eivissa creuen que la berruga o duralló de la pell prové d'haver comptat les estrelles. Té relació amb aquesta creença la que existeix en el Penedès sobre la influència de l'estel berruel en la producció de berrugues (V. berruel). Per guarir les berrugues, van a un bosc o lloc on hi hagi ginesteres, i a un vímet d'aquesta planta, sense arrancar-lo, es fan tants de nusos com berrugues té el pacient, i així com els nusos s'aniran secant, les berrugues aniran desapareixent (Vallès). «Enterreu al fem, fins que es podreixi, una rameta verda de qualsevol arbre, i una vegada aconseguit, toqueu-vos les verrugues d'una en una fins que desapareguin» (Barc., ap. Arx. Trad. i, 184). Si a mitjanit del dia de St. Joan el qui té berrugues surt de casa clucat d'ulls, i sense girar-se mai se'n va a una mata d'herba i s'hi frega les mans, se cura les berrugues, segons creença de Ripoll (BDC, xviii, 69). Una altra pràctica per guarir-les consisteix a sortir a mitjanit portant cinc ginebrons per cada berruga que té, anar a un camp, enterrar-hi els ginebrons i posar una pedra damunt el lloc on els ha colgats; així com els ginebrons es podreixen, les berrugues cauen (ibid.). Més curiós és el sistema curatiu que empren a l'Empordà: El qui té berrugues a les mans, va a una casa a entrada de fosc, i procurant que no el coneguin, diu: «A(ve) Maria!»; els de la casa diuen: «¿Qui hi ha?»;—«Aquí us els deixo!» contesta aquell, i fuig desseguida per no esser conegut dels de dins; l'endemà les berrugues ja li han desaparegut (Llofriu).
    Fon.: bərúɣə (Porté, Puigcerdà, Ribes, Bagà, Camprodon, Darnius, Manresa, Granollers, Barc., Mall., Men., Eiv.); burúɣə (Conflent); borúɣa (Boí, Vilaller); borúɣɛ (Sort); barúɣa (Maestr., Cast., Val., Alcoi, Alg.); bərúɟə (Palma, Manacor).
    Intens.—a) Augm.: berrugassa, berrugota, berrugot.—b) Dim.: berrugueta, berruguetxa, berrugueua, berrugó, berrugona.
    Etim.: del llatí verrūca, mat. sign.