DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BESCANTAR v. tr.
Difamar, publicar les males accions o els defectes d'altri; cast. difamar. Lo duch de Cardona, irat axis que sent que'ls bescanten, Picó Engl. 60. Els aniria anomenant y bescantant a tots, Caselles Sots 173.
    Fon.: bəskəntá (pir-or., or.); beskantá (Tortosa).
    Var. form.: escantar.
    Etim.: del llatí vg. *bĭs-cantare ‘cantar malament’ (sobre la vàlua pejorativa de la partícula bĭs, cfr. Meyer-Lübke Gramm. ii, 540, 618).