DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BESTIAR m.
|| 1. Conjunt d'animals quadrúpedes que s'aprofiten per al treball o per al consum; cast. ganado. Encontrà una azalta pastoressa qui guardaua bestiar, Llull Felix, pt. i, c. 1. Que 'ls turchs perderen totes les viandes e els bestiars, Muntaner Cròn., c. 207. Menaren molt bestiar gros e menut, Pere IV, Cròn. 139. M'agrada sentí 'l tropell | del bestiar que hi va a beure, Salvà Poes. 51. a) Bestiar gros: conjunt dels animals grossos, com bous, cavalls, ases, etc.—b) Bestiar petit: conjunt de cabres, ovelles o porcs.—c) Bestiar de llana: conjunt d'ovelles i moltons. Aquest lloch los sera molt vtilos, acceptat lo bestiar de llana, Agustí Secr. 146. v.o—d) Bestiar de pèl (Ribagorça, Calasseit, Mall.), o bestiar cabriu (Morella, Men.), o bestiar cabrà (Sta. Col. de Q.): les cabres i bocs.—e) Bestiar de peu rodó (Ripoll, Pallars, Sta. Col. de Q.), o bestiar peu-rodó (Bagà), o bestiar de pota redona (Ordino), o bestiar rossam (Banyoles), o bestiar grossam (Lledó), o bestiar encorrellat o de cadena (Senterada), o bestiar de cabreste (Mall., Men.): els cavalls i egües, ases i someres, muls i mules.—f) Bestiar eguí: els cavalls, egües i muls fills d'egua (Llucmajor).—g) Bestiar somerí: els ases, someres i muls fills de somera (Llucmajor).—h) Bestiar de peu forcat (Puigcerdà, Ripoll, Pallars), o Bestiar peu-forcat (Bagà), o bestiar de peu tallat (Sta. Col. de Q.): el bestiar de llana, el cabrum, porcum i vacum.—i) Bestiar boví o bestiar de vacum (Organyà): els bous i vaques (Cat., Val., Bal.).—j) Bestiar porquí (Cat., Men.) o bestiar de cerra (Mall.): els porcs i truges. Enguany el bestiar porquí no valdrà cap diner, Ruyra Parada 101.—l) Bestiar de peu ditat: els gossos i conills (Cat.).—m) Bestiar mulam: els muls i mules (Pallars).—n) Bestiar de llista: el floret dels corders, dels quals es fa una llista i que després serveixen per marrans o moltons (Vall d'Àger).—A certes regions el significat de bestiar és més restret: en el Maestrat només diuen bestiar als animals de llana i de cabrum.
|| 2. Animal quadrúpede que s'aprofita per al treball o per al consum (Bellpuig); cast. res.
|| 3. met. Conjunt de persones grosseres o dolentes. Qui vol guardar tal bestiar [les dones], Spill 8484.
    Refr.—a) «Bestiar de molts, el llop se'l menja» (Cat., Men.); «Bestiar comptat, llop el se menja» (Mall.).—b) «Bestiar aplegadís, tot són coces i mossegades»: ho diuen per significar que la gent unida per interessos de moment, sense aglutinant moral superior, no sol tenir cordialitat ni unió forta (Mall.).—c) «Bestiar jove, carregat de jocs» (Pineda).—d) «Amb bestiar jove no hi ha pèrdua mai» (Mall.).—e) «Es bestiar va alegre; aviat plourà»: ho diuen parlant de gent que fa molta gresca (Mall.).
    Fon.: bəstiá (pir-or., or., bal.); bestiá (occ.).
    Etim.: del llatí bēstĭāre, ‘conjunt de bèsties’.