Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bestreure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BESTREURE o BESTRAURE (i ant. bistraure i bestrer). v. tr.
I. Aportar cert capital per endavant, mirant a treure'n profit més tard; cast. adelantar, anticipar. Que lo dit Bernat Serra despès è bastrach [=bestragué] à honor è á defensió de les franquees, doc. a. 1311 (Capmany Mem. ii, 71). Si ells hauien res mes a bestrer en aquella nau, Consolat, c. 51. E que u posseys, e que u tingués axi com cosa sua propria, entro que fos pagat de tot ço que hi bestrauria, Muntaner Cròn., c. 250. Et no us enugets de bestraure per nos en les dites obres, doc. any 1386 (Rubió Doc. Cult. ii, 292). Vos donarem e pagarem tot ço e quant hi haiats pagat o bestret, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 529). En Marti Gallart... vos bistraurà ço que necessari haurets, doc. a. 1405 (ibid. 578). Se ha fet un compartiment de mil lliures... lo qual compartiment se fa á bestreure per tots aquells qui deven á la terra, doc. a. 1452 (Hist. Sóller, i, 491). Lo munt mateix bestreuli penyals per sa murada, Atlàntida x. Ja no trobaria qui li volgués bestreure diners, Pous Empord. 17.
II. || 1. Intervenir en una conversa (Cat.); cast. meter baza. Escoltant les converses de les compradores y bestreyenthi quan convenia, Vilanova Obres, ix, 109. La conversa de tot el dinar fou alegra... la mestressa hi bestrevía renegant dels goços, J. Saderra (Catalana, i, 457).
|| 2. Contradir, tornar resposta (Granollers). Perque jo no bestreya a las sevas rahons, Genís Narr. 10.
|| 3. a) Parlar sense mirament ni raciocini; cast. despotricar (Amengual Dicc.).—b) Remugar, queixar-se insistentment i amb males formes (Mallorca); cast. rezongar.
|| 4. Bastonejar, donar ventim (Avinyonet, Mallorca); cast. zurrar. Sa mare se cansá de bestreure, y encara'l dexá cridant, Alcover Rond. ii, 270.
|| 5. Fer servei, esser útil (Randa). «Aquest llibre tan esfullat ja no bestreu».
|| 6. Sostreure, obtenir amb astúcia o habilitat (Tortosa). «Li han bestret tot lo que tenia i l'han deixada a la misèria».
|| 7. Contar o descobrir allò que caldria tenir secret (Tortosa). «Ves amb compte, que és un batxiller i t'ho bestraurà tot».
|| 8. Treure, descomptar. Posanthi'ls del lloguer ja'ls tenim... Bestreyent els del lloguer, no n'hi ha prou, Pons Auca 255.
    Refr.

—«Bestreure vol dir modorro» (Mall.).
    Fon.:
bəstɾέwɾə (Empordà, Granollers); bəstɾέ̞wɾə (Bal.); bəstɾáwɾə (Avinyonet, Valls); bestɾáwɾe (Tortosa).
    Conjug.:
segons el model de treure.
    Etim.:
compost de treure amb el prefix bes- (<llatí bĭs, ‘dues vegades’).