Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  biga
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BIGA f.
|| 1. Carro antic de dos cavalls. Si tal fo l'una roda de la bigua, Febrer Par. xii.
|| 2. Peça de fusta llarga i robusta, de dimensions variables, però que excedeix la llargària del cos humà; cast. viga. Que naguna persona no gos entreuessar banch ne taula ne thaut ne biga ne naguna altre cosa en lo carrer de la uila, doc. a. 1370 (BABL, xii, 128). E la altra [part dels consellers li digué] que fossen penjats en dues bigues entrecrohades, Scachs 35. La qual [creu] era quadrada, car aquella biga de que la feren hauia tant de gruix com de ample, Villena Vita Chr., c. 178.
|| 3. Peça de fusta llarga i robusta, cairejada, que, col·locada horitzontalment o inclinada, serveix per sostenir un sostre o una teulada; cast. viga. D'aqueles bigues jàcenes o files o cabirons o cuberta o permodols, Cost. Tort. III, xi, xxxi. Ha trencades III bigues en lo porxe maior, doc. a. 1373 (Miret Templers). Portes o teules, cabirons, bigues, rambadors, doc. a. 1393 (BSAL, viii, 381). Per corcons qui rohien les bigues, no han pogut dormir, Metge Somni, iii. a) Biga serrera: la biga situada en la part més alta de la cavallada, en sentit horitzontal, davall l'anguila de la teulada (Empordà, Garrotxa, Plana de Vic, Solsona).—b) Biga comunera (Ribagorça, Pallars), o biga travessera (Conflent, Bagà, Falset): la que va entravessada de banda a banda de teulada i sosté els dos vertents.—c) Biga sabatera: la que va al llarg de l'angle que forma la paret amb el sostre (Ribagorça).—d) Biga tribolera: cada una de les bigues que aguanten el trebol (Pont de S.).—e) Biga encavallada: la biga que resulta curta i l'afigen a una altra per mitjà d'una armella (Rupit).—f) Biga ballestera: la que va de la comunera a la paret de baix (Esterri d'A., segons nota de Mn. Alcover).
|| 4. imatge  Soca gruixada i llarga que forma la part principal de les premses antigues de premsar oliva; per un cap va travessada per una espiga o perxa amb guies i per l'altre va sostenguda per muntants, i pujant o baixant per la rotació de l'espiga fa pressió damunt la pila de cofins plens de pasta d'oliva (Igualada, Montblanc, Camp de Tarr., Vinaròs, Mallorca). Al moli del oli una bigua ab tota sa sàrtia, doc. a. 1377 (Miret Templers 562).
|| 5. Peça llarga de fusta que sosté tot l'ormeig de la màquina de batre (Mall.).
|| 6. Biga de l'esquena: la columna vertebral (Bagà, Rupit, Guissona, Ponts, Tremp, Artesa); cast. espinazo.
    Loc.
—a) Veure la busca dins l'ull dels altres i no veure la biga dins el seu: veure els petits defectes d'altri i no veure els grans defectes propis (comparança presa de l'Evangeli).—b) Gavella de la Biga: nom que donaven als ciutadans els mercaders, artistes i menestrals de Barcelona, en el segle XV, amb ocasió de la qüestió de la Biga i de la Busca, referent al govern de la ciutat; per oposició es deia la Busca el conjunt de mercaders, artistes i menestrals, segons es conté en les Rúbriques de Bruniquer, t. I, 91-92: «En lany 1451... tingué principi lo debat y discordia grandissima que y hagué sobre lo regiment de la Ciutat, dels Mercaders, Artistes, y Menestrals, de una y Ciutadans de altre, y en aqueix temps se comensà â fraguar la mudança del govern, y fou ab tanta passió, que als Ciutadans los deyan per sobre nom la Gavella de la Biga, y als altros la Busca, y axí deyen la questió de la Biga, y de la Busca, com ne fa menció lo dit Carbonell en sa historia fol. 227 y 244, y forçan ho dirían, ço es Biga als Ciutadans per ser homens hazendats, y poderosos, y que podian sustentar qualsevol pès com â Bigas, y Jàsseras Grossas, y los altres que és lo Poble, cada hu d'ells en particular, és com una Busca, que un petit vent, ô ayre la trastorna, y acaba; empero la cosa succehí al revés, y los de la busca exiren ab sa pretenció, tota via no falten personas ben discursadas, y ben intencionadas que decantan mes â favor del primer Govern, hont tots los Consellers eran Ciutadans, que del de aprés hont hi son entrats los altros estamens, com ho sent axí lo dit Pere Miquel Carbonell Archiver del Rey, y que era Notari de Barcelona, empero tampoch no faltan rahons en favor de aquest altre molt considerades, y molt concludens».—c) Portar la biga, o traginar una biga: estar molt embriac (Cat.).—d) Contar les bigues: estar despert dins el llit sense fer res de profit (Cat.).
    Fon.:
bíɣə (Ross., Empordà, Barcelona, Tarr., Balears); bíɣɛ (Ll., Maó); bíɣe (Gir., Sineu); bíɣa (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); bíʝə (Palma, Manacor).
    Intens.:
—a) Aum.: bigassa, bigarra, bigarrassa, bigarrot, bigarrota, bigota, bigot.—b) Dim.: bigueta, biguetxa, bigueua, biguiua, bigona, bigó, biguetona.
    Etim.:
del llatí bīga, ‘tronc de dos cavalls’.