Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  birbillejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BIRBILLEJAR v. intr.
Lluir amb vives clarors bellugadisses (Ross., Conflent, Vallespir, Empordà); cast. centellear, titilar. El cel estava embrunyit per una espessa boyrella, fent que no's vegés birbillejar ni un estel, C. Geis (Catalana, vi, 309). Aquells ulls sinistres... al fons dels quals hi birbillejaven la sanch, la mort, Girbal Pere Llarch, 56.
    Fon.:
biɾβiʎəʒá (pir-or., or.).
    Etim.:
d'una onomatopeia bill-bill..., expressadora del bellugueig ràpid de bambolles d'un líquid en ebullició.