DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BISBAL
I. adj. Propi del bisbe; cast. episcopal. E va uers la porta bisbal, doc. a. 1360 (arx. mun. de Barc.). Sobre qualsevols bens inmobles, encara que fossen sobre alous bisbals, doc. a. 1396 (Boll. Lul. ix, 131). Pres la sua bisbal vestidura per lo cabès, Villena Vita Chr., c. 161. a) m. ant. Funció presidida pel bisbe. A missa tocaren bisbal a sis hores y mija, Antiq. 90.
II. topon.
|| 1. La Bisbal: vila situada a 27 quilòm. al ESE. de Girona. En l'edat mitjana pertanyia al bisbe de Girona.
|| 2. La Bisbal del Penedès: vila situada a 12 quilòmetres al NO. de Vendrell.
|| 3. La Bisbal de Falset: vila situada a 25 quilòmetres al NO. de Falset.
|| 4. Sa Bisbal: alqueria del terme de Caimari (Mallorca).
III. Llin. existent a Alcúdia, Argençola, Barberà, Castellolí, Dénia, Palma, Reus, Sóller, Vendrell, etc.
    Refr.—a) «Santa Llúcia la bisbal, tretze dies ans Nadal» (Barc.).—b) «Als de La Bisbal, tant se'ls en dóna quedar bé com mal» (dita popular dels pobles veïns de La Bisbal); «A la Bisbal, tant els fa un vint-i-dos com un ral» (id.).
    Etim.: del llatí episcŏpāle, mat. sign. I.