Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bisbe
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BISBE m.
|| 1. Prelat de l'Església, cap d'una diòcesi; cast. obispo. A forca del bisbe, doc. segle XII (Pujol Doc. 15). Una ciutat en la qual era elet un bisbe, Llull Blanq. 46. Tench parlament... ab bisbes e ab prelats, Desclot Cròn., c. 2. a) Bisbe in pàrtibus infidèlium: el qui pren titol d'un país o territori ocupat per infidels, i en el qual no habita.—b) Bisbe auxiliar: el qui no té jurisdicció pròpia, sínó com ajudant d'un bisbe o arquebisbe.—c) El bisbe major: el bisbe propi, per oposició amb els bisbes titulars (en els documents de l'arxiu capitular de Mallorca).
|| 2. imatge  Ventrell del porc farcit de pasta de botifarra (Empordà, Costa de Llevant, Gombreny, Bagà, Manresa, Torelló, Vilafr. del P., Calasseit, Maestr., Mall., Men.); cast. obispillo. El farciment es fa de diferents maneres segons les comarques: a la Costa de Llevant es fa de la pasta de botifarra de sang; al Penedès es farceix de carn magra, cansalada i pebre negre; a Calasseit, de pa i ceba o de pa i arròs; a Llucena l'umplen de pasta de ceba, sagí, canyella, sang, pebre i llavoretes.
|| 3. Ventrell del porc (Guardamar, Mall., Men.).
|| 4. Ventrell de l'home o de qualsevol animal (Mall.); cast. estómago.
|| 5. Peça de fusta rodonenca que va col·locada a l'extrem superior del capell del molí de vent, i a la qual amorren els xabrons (Eiv.).
    Loc.
—a) Saber més que set bisbes: esser molt saberut (Men.).—b) Esser petit per bisbe: tenir pocs mèrits per obtenir lo que pretén (Cat.).—c) Fer un bisbe: dir la mateixa cosa dues persones al mateix temps sense acord previ (Cat.). Aqui'n passa alguna! vam exclamar, fent un bisbe, Oller Fig. pais. 18.—d) Esser bisbe: estar sense diners (Barcelona).—e) Fer bisbe algú: desposseir-lo de tot son haver (Barc.).
    Refr.
—a) «El més tonto és bo per bisbe»: ho diuen d'un que, semblant ignorant o descuidat, ha sabut fer una cosa d'enginy o de dificultats (Cat.).—b) «Diu lo bisbe de Comenja: qui no treballa, no menja» (Vinaròs).
    Fon.:
bízβə (pir-or., or., bal.); bízβe (occ., val.); bízba (alg.); bíɾβə (mall., en la pronúncia vulgar).
    Var. form.
ant.: bispe. (Axí co lo bispe feta la, doc. segle XII, ap. Miret Doc. 6; Per la gracia de deu bispe durgel, doc. segle XIII); birbe (M. Polo xcvii).
    Sinòn.:
|| 2: abadessa, bisbessa, bisbot, regina, gosset.
    Etim.:
del llatí episcŏpu, mat. sign. || 1.