Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bitllet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BITLLET (i ses var. billet i bitlet). m.
|| 1. Paper escrit relativament petit; cast. billete. Hajen de avisar ab vn billet al Cathedratic, Ordin. Univ. 1629, f. 50. Jo'ls penjaré un billet, hont faré quebre | quatre motets de lletra del meu puny, Salvà Poes. 127. Especialment: a) Paperet que dóna dret a entrar en algun lloc o a viatjar en un vehicle determinat.—b) Albarà que acredita participació en un sorteig. Ab bitllets de les extraordinaries del Hospital, Vilanova Obres, iv, 264.—c) Albarà que dóna el confés als seus penitents per acreditar que han complert el precepte pasqual. «Senyor Vicari, bon dia. | —Bon dia que Déu mos do. | —Jo vénc per confessió; | que em donàs billet voldria» (cançó pop. Mall.).—d) Bitllet de banc: paper imprès que representa certa quantitat de moneda. Emperò juga à la bolsa | Amb billets de banc y bònos, Aguiló Poes. 150.
|| 2. met. La coa del conill (Men., Eiv.).
    Loc.
—a) Tenir billet: haver rebut, estar en un estat que no té remei o és difícil sortir-ne (Mall.)—b) ¡Bo està es rector per uns quants billets!: ho diuen d'un qui ja està molt amoïnat i encara hi ha qui l'importuna més (Mall.).
    Fon.:
biʎʎέt (or.); biʎʎét (occ.); biʎə́t (mall., eiv.); biɫɫέ̞t (Maó); biɫɫə́t (Ciutadella).
    Intens.:
—a) Augm.: bitlletàs, bitlletarro, bitlletot;—b) Dim.: bitlletet, bitlletetxo, bitlleteu, bitlletel·lo, bitlletó, bitlletonet.
    Etim.:
del fr. billet, mat. sign. || 1.