Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bitxo
veure  2. bitxo
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BITXO m. (castellanisme)
|| 1. Animal petit, en general; cast. bicho.
|| 2. Infant o altra persona petita.
|| 3. Persona de poca formalitat, sense serietat; cast. bicho. Per amor o capritxo, | s'ha enamorada d'un bitxo | que no arriba a ca nanell, Penya Poes. 25.
    Fon.:
bíʧu (pir-or., or., men., eiv.); bíʧo (occ., val., mall.).
    Etim.:
del cast. bicho.

2. BITXO m.
|| 1. Espècie de pebre molt llarg i prim, vermell i molt coent, que és el fruit de la planta Capsicum annuum (or., occ.); cast. guindilla.
|| 2. Planta de l'espècie Pistacia terebinthus (St. Martí de Brufaganya), segons Masclans Pl. 58.
|| 3. Joc de nois (Igualada). Els jugadors es posen asseguts en terra fent rodona; el qui para, cargola el mocador de butxaca (que es diu el bitxo) i passa per darrera els qui seuen, cantant per distreure'ls, i deixa caure el bitxo darrera un dels jugadors; si aquest se'n tem, agafa ràpidamet el bitxo, s'aixeca i empaita el qui para fins que aquest s'asseu en el lloc buit que hi ha a la rodona, i després para l'altre.
    Loc.

Vermell o rabiós com un bitxo: molt vermell, congestionat, o molt furiós.
    Etim.:
segons Coromines (Est. Rom. iii, 223), del valencià vitx, que és el plural de vit, mat. sign. (<llatí vĕcte, ‘membre viril’). Damunt vitx (pronunciat així a Castelló), es degué formar a Catalunya un nou plural analògic amb -os (vitxos), i sobre aquest un singular també analògic vitxo (escrit bitxo).