Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLA o BLAN, BLANA adj.: cast. blando.
|| 1. Suau, que obra amb finor. Aspra penitencia és lisa e blana en esperança, Llull Mil Prov., c. 22. L'hostaler... que sia ab bones e blanes paraules, Scachs 84. Y ab blana mà fent tòrcer los sàlïchs y bogam, Atlàntida vi. Caricia blana i exquisida, Barceló Poes.
|| 2. Fluix, que no oposa resistència a la pressió. Jaher en cósseres e en blans lits, e en lançols e cubertors de seda, Llull Gentil 286. El blan tench per molt dur, Jordi de St. Jordi (Canson. Unív. 35). La blana camisa me semble celici, Passi cobles 58. Tornará bla e suau, Quar. 1413, p. 24. De bla fullatge y aygues murmuris s'ouen dolços, Atlàntida, ii.
|| 3. Fluix, dèbil de cos. Com los francesos per lur naturalea són molt blans e delicats, Boades Feyts 369.
|| 4. Benigne, apacible de caràcter. Jo som molt blana; de jo en faran lo que voldran, Benejam FyF, acte i, esc. 2.a
|| 5. Dia blan: dia en què el cel està térbol o hi ha massa humitat, i la batuda no es fa amb tant de vigor (Mall.).
    Fon.:
blá (Conflent, Empordà, Solsona, Cardona, St. Vic. dels H., Tortosa, Eiv.); blán (Maestr., Mall., Men.); bʎán (Claramunt).
    Intens.:
blanet, -eta; blanot, -ota; blanó, -ona; blanetxo, -etxa; blaníssim, -ima.
    Etim.:
del llatí blandu, ‘acaronador’.