Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  blanc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLANC
I. adj.
|| 1. De color igual o aproximat al de la neu i de la llet; cast. blanco. A ffer pa blanc a lurs ops, doc. a. 1176 (Miret Templers 542). Ab la crou blanca desús, doc. a. 1181 (Miret Templers 540). Tota la mar semblaua blancha de les ueles, Jaume I, Cròn. 56. En axí com lo blanc no's pot pervertir en negror, ni negror en blancor, Llull Cont. 325. Una gonella blanqua, doc. a. 1372 (Alós Inv. 9). Més bo que es pa blanc i més xalat que un joc de bitlles, Ruyra Parada 28.
|| 2. Que té els cabells del dit color; cast. canoso. Car molts homens vehem que son de poca edat e son canuts e molts que sson tan vells que tots tremolen e no sson blanchs, Mascó Regl. Am. 17. Si ans de temps só vist blanch e ruat, Ausiàs March lxxxiv.
|| 3. Que du el vestit del dit color. Fos portat a la orda de Poblet... de monjes blanchs, Muntaner Cròn. 28. Una abadia de mongas blanchas, Graal 20.
|| 4. (Moneda) de plata. «Dos rals blancs»: una moneda de dos reals (Llofriu).
II. adj.
|| 1. De color molt més clar que les altres coses de la mateixa espècie; cast. blanco. Dues botes de Mena, una de [vi] blanch e altre de vermell, Muntaner Cròn. 85. Y ell qui'ns oy axi parlar, descolorí's tòt, que èll èra daçí ya blanch, Pere IV, Cròn. 268. Los quals Gots foren grans de persona, e bells e blanchs, Tomich Hist. 24.
|| 2. Que no està escrit; cast. blanco. Jo dar-vos-he una carta blanca signada de ma mia, Tirant, c. 56.
|| 3. nàut. (Cap) que no està enquitranat (Cat.); cast. blanco.
|| 4. met. Covard (en l'argot dels malfactors barcelonins).
|| 5. Armat en blanc: guarnit de vestit de ferro. Tirant entrà tot armat en blanch sino lo cap, Tirant, c. 52.
III. m.
|| 1. Matèria colorant igual o semblant de color a la neu; cast. blanco. Carga de blanch de lauar, Leuda Tort. 1252. Blanc de Narbona, II diners, Cost. Tort. IX, x, 10 Blanc de plata: és la millor matèria colorant blanca, que s'obté de l'argent. Blanc de plom: carbonat de plom. Blanc d'Espanya: terra blanca que s'empra en la pintura, per fer pasta de vidre, etc. Blanc de zinc: matèria colorant que es treu del zinc per l'acció de la calor.
|| 2. Tros de guix per senyar (Eiv.); cast. tiza.
IV. m. Part blanca d'un objecte. Especialment:
|| 1. Blanc de l'ull: la part blanca del bessó de l'ull. Si en lo blanch de l'ull té sanch, Spill 511. Que probi tan sols de mirarli'l blanch dels ulls, Vilanova Obres, iv, 13.
|| 2. Blanc d'ou: la part blanca i menys consistent de l'interior d'un ou; cast. clara. Vntats-les-hi moltes vegades ab oli de blanch de hou, Animals caçar 39. E ayats escuma de blanchs d'ous batuts, Flos medic. 169. Sia tot mòlt e cernut, y pux sia pastat ab blanc de ou, Micer Johan 416.
|| 3. Blanc d'ou: albuminúria (Mall.).
|| 4. ant. La part interior i comestible d'una fruita. Lo blanc del poncir qui es pus saborós que la escorxa, Llull Cont. 320.
|| 5. La part dels porros i cebes que està davall terra (Mall.).
|| 6. El greix dels animals; cast. grasa. E aprés ages blanchs de gualines ben picats, Flos medic. 211.
|| 7. Xulla del porc (Ripoll, Fraga).
|| 8. Embotit que es fa de carn magra i greix del porc, i és semblant a la sobrassada, però cuit (Alcoi, Pego, Monnòver, Calp, Guardamar). La llonganisa y es blancs, es botifarres seques, Cañís 80.
|| 9. Líquid leucorreic (Men.).
|| 10. Fragments de bessó d'ametla, produït per un trencament defectuós. Hi ha trencadors que «fan molt de blanc» (Costitx).
|| 11. Paratge de la mar que té el fons arenós. Ses barbades, els forts, ses altines, es blanc, ses mateixes cales, Ballester Pesca 229.
|| 12. Punt al qual s'intenta dirigir un tret; cast. blanco. «Fer blanc»: encertar el dit punt. a) met. Punt o objecte al qual es dirigeix la intenció. La gloria de Deu es lo meu unich blanch o fi, Lacavalleria Gazoph.
|| 13. Espai sense lletres en un escrit; cast. blanco.
Blanc (escrit també Blanch): llinatge català.
    Loc.
—a) Blanc com la neu, o blanc com un glop de llet, o blanc com un alum, o blanc com la satalia, o blanc com el paper d'escriure: molt blanc. Sos lliris blanchs com la neu, Verdaguer Idilis.—b) Blanc com la paret o més blanc que la paret: molt esblanqueït de cara.—c) No veure algú blanc ni negre: no veure'l de cap manera (Mall., Men.). Ningú havia vist en Geroni ni blanc ni negre, Alcover Rond. i, 169.—d) Fer veure lo blanc negre (Mall., Men.), o fer vore lo negre blanc (Vinaròs): enganyar, fer veure les coses al revés o molt diferents d'així com són.—e) Girar els ulls en blanc: dirigir la vista cap amunt sense alçar el cap. Sos ulls lo jove estreny o gira en blanch, Costa Agre terra 128.—f) Estar en blanc: estar un paper o llibre sense escriure. No fos cosa qu'arribàs es dissapte y es fuy de glosses se trobàs encare en blanch, Ignor. 43.—g) Estar en blanc: estar sense notícies, sense saber res (Mall., Men.).—h) Deixar en blanc: abandonar (Maestr., Cast.).—i) Quedar en blanc: quedar defraudat, sense obtenir allò que s'esperava o desitjava.—j) Passar la nit en blanc: passar-la sense dormir. Passava les nits en blanch, Salvà Poes. 25.
    Refr.
—a) «Blanc i negre fa burell»: serveix per expressar el terme mitjà de les coses (Empordà, Garrotxa).—b) «Cap blanc fa respecte» (Menorca).
    Fon.:
bláŋk (Perpinyà, Prada, Noedes, Fontpedrosa, Prats de M., Puigcerdà, Val., Bal.); bláŋ (Ribes, Ripoll, Camprodon, Capmany, Cadaqués, Olot, Bagà, Pobla de L., Berga, St. Llorenç de M., Manresa, St. Hilari SC, Granollers, Igualada, Esterri, Llavorsí, Isavarri, Sort, Torre de C., Pobla de S., Oliana, Organyà, Tremp, Balaguer, Artesa de S.); bʎáŋ (Tamarit de la L., Fraga); bʎáŋk (Claramunt); bláɲс (Palma, Manacor); blǽɲс (Felanitx);—f. bláŋkə (pir-or., bal.); bláŋkɛ (Ll., Maó); bláŋka (Val.); bláɲсə (Palma, Manacor).
    Intens.:
blanquet, -eta; blancot, -ota; blancoi, -oia; blancó, -ona; blanquíssim, -íssima.
    Etim.:
del germ. blank, mat. sign. || 1.