DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLANCALL m.
|| 1. Clapa blanca damunt una superfície d'altre color. Tota plena de blancalls del guix de les piçarres, Girbal Pere Llarch 283. «¿Veus aquell blancall? Es una platja» (Llofriu, St. Feliu de G., Men.).
|| 2. Clapa de sabonera que es veu a la mar alçurada o a una altra massa d'aigua impetuosa (Cat.). En vols de blancalls a mar y torres al cel?, M. Vilà (Catalana, i, 236).
|| 3. Massa blanca, en general. Saltava dintre'ls sachs... l'hermós blancall exit d'entre les pedres de la mola, M. Vilà (Catalana, ii, 202).
    Fon.: bləŋkáʎ (or.); bləŋkáј (Empordà, Menorca).