Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  blancor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLANCOR f.
|| 1. Qualitat de blanc; cast. blancura. Pus prop es suspir a amor que neu a blancor, Llull Amich e Amat 38. La barba y cabells dexada la primera blancor foren tantost fets negres, Alegre Transf. 58. La carretera prengué blancors fredes d'ossamenta, Víct. Cat., Ombr. 74
|| 2. met. Puresa. Lo cavaler qui pres la donzela per forsa, e la volch desponcelar e tolra sa blanchor, Graal 139.
|| 3. Clapa blanca. Si lo falcó o lo oçell té blancor o desfeta o tel en lull, Animals caçar 48 v.o
|| 4. Gelada. «Avui hi ha blancor» (Segarra, Urgell).
    Fon.:
bləŋkó (pir-or., or., bal.); blaŋkó (occ., Maestr.); blaŋkóɾ (val.).
    Intens.:
blancoreta, blancorassa, blancorota.
    Etim.:
derivat de blanc.