DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLANEJAR v.
|| 1. intr. Esser blan; cast. blandear, flojear.
|| 2. intr. Flaquejar, cedir (Val.); cast. flaquear. a) especialment: Perdre llur resistència les cavalcadures.
|| 3. Trepitjar els camps molls de pluja per endurir-los (Maestr., Val.); cast. pisar.
    Fon.: blənəʒá (or.); blaneʒá (occ.); blaneʧáɾ (val.); blənəʤá (mall., men.).
    Etim.: derivat de blan.