Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  blanquejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLANQUEJAR v.: cast. blanquear.
I. tr. Donar color blanc; cast. blanquear. Axí home blanquejat per color, Llull Arbre Sc. i, 167. Especialment:
|| 1. Donar una passada de calç a una paret o altra cosa (Maestr.).
|| 2. Treure la pellofa del blat per coure'l com si fos arròs (L'Escala, Llofriu).
|| 3. Sotmetre els filats o els teixits a un conjunt d'operacions que tenen per objecte treure'ls la matèria colorant que porten per natural, i així fer-los tornar blancs.
II. intr. Aparèixer de color blanc. Ab les cames que al parer meu li veya blanquejar, Tirant, c. 147. Començaren blanquejant a inflar les ones de la mar, Alegre Transf. 146 bis. Per les costes gegantines | on blanquegen les cascades, Maragall Enllà 14. Prop del pitxer floretjat | blanquetjen les tovayoles, Salvà Poes. 136.
    Fon.:
bləŋkəʒá (pir-or., or.); blaŋkeʒá (occ.); blaŋkeʤáɾ (Al.); blaŋkeʧáɾ (Val.); bləɲсəʤá (Palma, Manacor); bləŋkəʤá (Inca, Llucmajor, Sóller, Men.); blaŋkeјá (Ribagorça, Pobla de S.); bləŋkəјá (Prats de Ll.); blaŋkeјʒá (Ll., Balaguer, Artesa de S.); bləŋkəјʒá (Sta. Col. de Q.).