Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  blasfemar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLASFEMAR v.
|| 1. tr., ant. Ultratjar amb paraules greument ofensives. Com los amichs de Tiberi Cèsar, emperador de Roma, lo blasfemassen com no mudava los oficials, Scachs 52. Dels vells que blasfemen lo nostre jouent, Proc. Olives 1878. Y tots blasfemant ses obres insignes, Passi cobles 14.
|| 2. Dir paraules que ofenen la Divinitat; cast. blasfemar. De molt minyó après de blasfemar a Deu; e lo pare no'l ne castigaua, Eximplis, i, 94. Ací digues si has blasfemat ni malparlat contra nostre Senyor Déu, Eximenis Conf. 8. Car no sta en blasfemar d'ells ni dir-ne mal, Somni J. Joan 2159.
    Fon.:
bləsfəmá (or., bal.); blasfemá (occ.); blasfemáɾ (val.).
    Var. form.:
blasmar, blastomar, flastomar.
    Etim.:
pres del llatí blasphēmāre, mat. sign.