DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLASMAR v. tr.
Parlar desfavorablement contra qualcú o quelcom, com a dolent; cast. censurar, vituperar. Aquells jutglars loauen ço que fehia a blasmar, e blasmauen ço que fehia a lohar, Llull Felix, pt. vii, 5. Si ell recordant-se de vos ho ha tot relexat, ¿per que'l blasmau?, Curial, ii, 3. Per no esser blasmat dels bons cauallers, Tirant, c. 53.
    Etim.: del llatí blasphēmāre, mat. sign.