BLASME m. Paraules contra la manera d'esser o d'obrar de qualcú; cast. vituperio, censura. Cauayler deu duptar més blasme de gents que mort, Llull Cavall. 20. No us poden venir sino mals | E desonor e blasmes grans, Am. f. conf. 490. Etim.: postverbal de blasmar.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.