DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBLASONAR v.
|| 1. tr. Representar amb emblemes o senyals heràldics; cast. blasonar. Que, si pintar | Algú'l volgués, hi blasonar, | Creu que staria | Dins en lo breç, Somni J. Joan 1807.
|| 2. ant. Ostentar, manifestar amb senyals. Mirau sa dolor quant gran se blasona, Passi cobles 54.
|| 3. tr., ant. Celebrar, manifestar els mèrits d'algú; cast. blasonar, celebrar. Qui la blasona | guanya grans merits, | pren los demerits | qui fa'l contrari, Spill 10852.
|| 4. intr. Fer ostentació dels mèrits o bones qualitats pròpies, sien reals, sien aparents; cast. blasonar. Esta es la ocasió que vingan tots puis que tots blazonaven que en la ocasió tots hi anirian, doc. a. 1641 (Canyelles Descr. 509). Jo puch ab rahó blasonar de mi, pera aver salvada la mia patria, Lacavalleria Gazoph. Atresoran joyas de mes valia que altres ciutats que blasonan de comercials é industriosas, Genís Julita 18.
Var. ort. ant.: blesonar (M'ho contà tot | de mot a mot, | larch rahonant | e blesonant | la sua escola, Spill 5348). Els editors del Spill han corregit falsament el mot, transcrivint blasonar (cf. Corominas DECast, i, 471).
Etim.: derivat de blasó.