Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  blasonar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLASONAR v.
|| 1. tr. Representar amb emblemes o senyals heràldics; cast. blasonar. Que, si pintar | Algú'l volgués, hi blasonar, | Creu que staria | Dins en lo breç, Somni J. Joan 1807.
|| 2. ant. Ostentar, manifestar amb senyals. Mirau sa dolor quant gran se blasona, Passi cobles 54.
|| 3. tr., ant. Celebrar, manifestar els mèrits d'algú; cast. blasonar, celebrar. Qui la blasona | guanya grans merits, | pren los demerits | qui fa'l contrari, Spill 10852.
|| 4. intr. Fer ostentació dels mèrits o bones qualitats pròpies, sien reals, sien aparents; cast. blasonar. Esta es la ocasió que vingan tots puis que tots blazonaven que en la ocasió tots hi anirian, doc. a. 1641 (Canyelles Descr. 509). Jo puch ab rahó blasonar de mi, pera aver salvada la mia patria, Lacavalleria Gazoph. Atresoran joyas de mes valia que altres ciutats que blasonan de comercials é industriosas, Genís Julita 18.
    Var. ort.
ant.: blesonar (M'ho contà tot | de mot a mot, | larch rahonant | e blesonant | la sua escola, Spill 5348). Els editors del Spill han corregit falsament el mot, transcrivint blasonar (cf. Corominas DECast, i, 471).
    Etim.:
derivat de blasó.