DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLASTOMAR v. ant.
|| 1. tr. Maleir, dir a algú paraules de malvolença; cast. maldecir. Com home es desonrat e blastomat e menyspreat, Llull Cont. 156. E adés adés, cridant, blastomen-les dients: Ve en mal guany vilana traydora, Metge Somni iii. Una dona tenia dos fills e un dia ab fellonia blastomà-los, per la qual flestomia d'alli auant tots tremolauen continuament, Eximplis, ii, 257.
|| 2. tr. o intr. Parlar contra la Divinitat; cast. blasfemar. Qui aura blastomat contra lo sant sperit, Evang. Palau.
    Etim.: d'una forma llat. *blastemare, var. de blasphemare, mat. sign. (cfr. Wartburg FEW, i, 403).