DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLAVEJAR v.
|| 1. intr. Aparèixer de color blau; cast. azulear. Blanquet a aytalla conexensa que sie ben blanch e que blauegt [sic], Conex. spic. 14. May clar flameja, tostemps blaveja, Spill 9667. De tant mirar lo cel blau los ulls li blavegen, Canigó vi. Aquest trist veu com un núbol que li blavetja devant, Costa Trad. 102.
|| 2. tr. Fer sortir taques blaves en el cos, a cops violents o a força de pressió; cast. acardenalar. Se clavava'ls dits als genolls ab estretes de tenalla de ferro que tot el blavejaven, Víct. Cat., Cayres 51.
    Fon.: bləβəʒá (pir-or., or.); blaβeʒá, blaβeјʒá (occ.); blaweʧáɾ (Val.); bləvəʤá, bləwəʤá (mall., men.).