DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLE m.
|| 1. a) Aplec de fils de cotó entorcillats que forma l'ànima d'una candela o es posa a un gresol i és el que crema per fer llum; cast. mecha. Los tenders facen lo pobil ol ble d'la candela cuyt o de coto, Furs Val. (Ribelles Bibliogr. 348). Que los qui faran candeles de cera... que hi hagen de fer o metre lo pubil o ble de coto, e no de altra cosa, Mostass. Agual. 28. «Garrida, la vostra mare | és més llesta que no em pens: | en es llum posa dos blens | perque faça bona cara» (cançó pop. Manacor).—b) Aplec de fils entorcillats i coberts de cera, que serveix per fer llum (Mall., Men.).
|| 2. Cordill de cotó que, en alguns sistemes de suports anomenats coixinets, serveix de conductor de l'oli i regulador de la lubrificació de l'abre.
|| 3. Floc de cabells que penja (Mall.); cast. mechón.
|| 4. Manadet de cànem que arrabassen del manat per fer llatra (Mall.).
|| 5. Ble de frare: planta de l'espècie Phlomis italica (Men., ap. Masclans Pl. 60).
|| 6. f. Dona bajana (Mall.). «Na Joana és una ble».
    Loc.—a) Faltar un ble: faltar enteniment (Mall.).—b) Vetlar es ble: estar alerta a un perill (Mallorca, Menorca).
    Fon.: blέ (pir-or., or., Alaró, Binissalem, Maó, Alaior); blé (occ., val.); blə́ (Palma, Inca, Manacor, Felanitx, Sóller, Pollença, Llucmajor, Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:—a) Aum.: blenàs, blenot;—b) Dim.: blenet, blenetxo, bleneu, blenó.
    Etim.: incerta. La forma occitana bleze, documentada també en català medieval (V. blese), semblava justificar un origen germ. *blesa, admès en el FEW; però aquesta teoria sembla inacceptable per raons fonètiques. Coromines (Congr. Barc. i, 405) proposa una base cèltica *bledĭno-, ‘planta de l'espècie Verbascum thapsus’, que, usant-se per fer llum, hauria servit de mitjà de pas al significat de ble, cosa que sembla confirmar se pel nom de blenera donat a la dita planta.