Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  boïga
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOÏGA f.
|| 1. Terra que cremen amb boïcs i conren de bell nou després d'alguns anys de tenir-la inculta (Andorra, Ribagorça, Pla d'Urgell, Solsona, Puigcerdà, Ripoll, Bagà, Pobla de L., Borredà); cast. arrompido, noval. Ab la boiga del matex puig, doc. a. 1573 (arx. de Marganell). Que ninguna persona puga tallar boschs ni ningun foraster traurer Bohigas ni... traurer palla, ni fems del dit terme, doc. a. 1764 (arx. mun. Igualada).
|| 2. Tros de terra comunal que un conra per compte seu, però sense adquirir-hi cap dret (Boí, Esterri).
|| 3. Forat que fa el foc a la roba (Balaguer, Artesa de S., Pinós, Tàrrega).
    Fon.:
boíɣa (Ordino, Esterri, Boí, Senterada); buíɣa (Pont de S., Solsona); boíɣɛ (Balaguer, Artesa); buíɣɛ (Puigcerdà, Montsonís); buíɣə (Ripoll, Borredà, Guissona); buíɣe (Pobla de L., Bagà).
    Sinòn.:
|| 1: artiga.
    Etim.:
del gàl·l. *bodīca, ‘guaret’, que té representants en nombrosos formes franceses i provençals (cfr. Wartburg FEW, i, 424, i J. Hubschmid en ELH, i, 139).