Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. boc
veure  2. boc
veure  1. boç
veure  2. boç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOC m.
|| 1. imatge  Mascle de la cabra; cast. macho cabrío. Carga de flassades de pel de boch, Leuda Coll. 1249. Vna vegada se adeuench que en una praderia se combatien dos bochs salvatges, e per los grans colps que's donauen exia'ls sanch del front, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Lo cabridet anyívol, lo boch, lo gos d'atura, Canigó iv.
|| 2. Home rústic o incapaç del tracte social. No son tots los bochs en la montanya, Eximenis II Reg. c. 12. Mas no vulles calar de tot, | car tindrie't hom per boc, Fasset 58. a) Usat com a insult: Dixme «boch çull tira't avant», Spill 1094.—b) A Mallorca usen aquest insult les dones. «Aquesta boc!»; «No sigues boc!»; «Ja ho ets boc!» (Manacor).
|| 3. Home malfener i abandonat (Rocabruna).
|| 4. Escandalós, en l'argot dels malfactors barcelonins (cfr. Vallmitjana Crimin. 57).
|| 5. Mascle de la cabra de mar, o sia el crustaci Maia squinado, que es distingeix de la femella pels seus grans pessics i sa major grossària (Empordà); cast. centolla.
|| 6. Espècie de pop, però molt diminut; té un poc de mascara, com els pops grossos. Fa l'arròs molt bo. (Llucmajor).
|| 7. Aranya de la família dels falàngids: Phalangium opilio (Llofriu); cast. opilión. (V. aranya, I, || 1, e).
|| 8. Cap o punta de rem que a vegades passa desapercebut a les collidores d'oliva (Lledó).
    Loc.
—a) Esser més tossut que un boc: esser molt caparrut (Pineda).—b) No menjar boc: no esser curt d'enteniment (Mall.). «¿Que et penses que he menjat boc?» (Manacor).
    Cult. pop.
—El nom de boc usat com insult entre les dones de Manacor és considerat una grossa injúria; la nina que tracta una altra de boc, després se sol fer escrúpol d'haver-ho dit. A la nina que tracta una altra de boc, les altres nines li diuen: «Ara estaràs una hora sense ànima!» Aquesta aversió al nom de boc té probablement son origen en la creença antiga que les bruixes adoraven el dimoni que apareixia en forma de boc (el boc de Biterna).
    Fon.:
bók (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: bocàs, bocarro, bocot;—b) Dim.: boquet, boquetxo, boqueu.
    Etim.:
del fràncic *bŭcco, mat. sign.

2. BOC m.
Got de cervesa de devers mig litre; cast. bock. Es un matí que es beu el rec | igual que un boc al taulell d'un cafè, J. P. Cerdà (Tramontane, n.o 359-360).
    Etim.:
de l'alemany bock, mat. sign.

1. BOÇ m.
|| 1. Entrelligat de corretges, de corda o de filferro, que posen enrevoltant la boca dels cans perquè no mosseguin o de les bísties cavallines perquè no mengin (Conca de Tremp, Benavarri, Fraga, Ll., Pla d'Urgell, Camp de Tarr., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Alcoi, Pego, Al.); cast. bozal. Tot hom qui vaja abeurar besties... que'ls agen a menar per lo ligam, o que'ls agen a metre boç, doc. a. 1393 (BABL, xii, 193). Com si fos gos | e portàs bos, Spill 4422. Que may per gran fam li cal metre boç, Proc. Olives 1158.
|| 2. Saquet que pengen al cap de la bístia, de manera que la boca d'aquesta hi estiga dins, perquè puga menjar (Penedès, Camp de Tarr., Maestr.); cast. morral.
|| 3. Careta que es posen els apicultors per alliberar-se dels pics de les abelles en treure la mel dels ruscs (Cat.); cast. hatijo.
|| 4. Boç de barba: barba incipient (Nebrija Dicc.); cast. bozo.
    Fon.:
bós (or., occ., val.).
    Etim.:
probablement d'una forma llatina *bŭccĕu (derivada de bŭcca), ‘cosa de la boca’ (Moll Supl. 565).

2. BOÇ m.
Arboça (Calp).