BOCABADANT adj. Que bada la boca (Cat.). Son bocabadants pels diners, doc. a. 1812 (ap. Aguiló Dicc.). Ab el peix, extés al llarch de la plata, bocabadant, entornat de ronxas de llimona, Pons Auca 145.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.