Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bocada
veure  boçada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOCADA f.
|| 1. Acte d'agafar amb la boca (Cat.); cast. bocado. «Si no tens ganivet per a tallar, menja-t'ho a bocades» (Valls). Home enfrú té son cap cli a sa taula, e fa grans bocades, e so que manuga, quax non mastega re, Llull Cont. 145, 18.
|| 2. Part d'aliment que cap dins la boca; cast. bocado. E gola feu-li pendre una bocada de carn per natural apetit saborós, Llull Felix, pt. viii, c. 26. Un peix petit per vos no valdrà gayre. | Sols vos puch oferir | y encara contant gros, una mitja bocada, Casaponce Faules 92.
|| 3. Moviment de la boca (Palma). «Sempre fas bocades».
|| 4. Acte d'obrir la boca per alenar; cast. boqueada. «Les darreres bocades»: els moviments de boca que es fan en morir-se (Maestr., Val., Alcoi).
|| 5. Matèria que s'expel·leix per la boca; cast. bocanada. Quan la tingué encesa i tret unes quantes bocades de fum, Scriptorium maig 1925.
|| 6. Quantitat de combustible que fiquen d'una vegada per la boca del forn (La Bisbal, Selva del C.).
|| 7. Flamarada que surt per la boca del forn de gerrer quan reprèn per acumulació de combustible (Mall.); cast. bocanada.
|| 8. pl. Lloances excessives (Barc.). «¡Tantas bocadas—deya als del replá y... escolteu que us en passaré la llista!», Pons Auca 133.
|| 9. Volada de teulada (Hospitaler Voc.).
    Fon.:
bukáðə (pir-or., or.); bokáðɛ, bokáða (occ.); boká (val.); boсáðə, bokáðə (mall.).
    Intens.:
bocadeta, bocadota, bocadassa.
    Etim.:
derivat de boca.

BOÇADA f.
Acte de boçar; vomitada (val.); cast. vómito.