Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bocal
veure  2. bocal
veure  3. bocal
veure  boçal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOCAL m.
|| 1. ant. Anella que guarnia la part superior de l'estoig d'una espasa; cast. boca, ojo. Una gran spasa de dues mans cuberta de atzeytuni negre ras, la qual es garnida de un bocal e gaspa dargent daurat, en lo qual bocal ha iiij senyals darmes reyals e de Sicilia, Inv. Anfós V, 161. Una spasa morischa ab pom, croera e mantí dargent daurat, esmaltat de smalts blaus e verts, ab guaspa, iij bocals de la dita obra, id. 186.—V. brocal.
|| 2. ant. Obertura per on surt l'aigua d'una sèquia. Lo bocal o embocador de la cequia, Pou Thes. 31.

2. BOCAL m. ant.
Pitxer o gerreta prima per treure aigua de dins les alfàbies (?); cast. bocal. Dos bocals grans gallonats de or y argent ab les armes del Sor. Duch, inv. a. 1492 (Archivo, vii, 109).
    Etim.:
del llatí baucāle, ‘botella’.

3. BOCAL m. (Cat.), f. (Mall.).
|| 1. Peça de fusta que corre de proa a popa, entre la cinta i l'ambó, i forma part del forro d'una barca de palangre (Blanes).
|| 2. Cada una de les taules que, col·locades horitzontalment de cantell unes davant les altres, des de la gresa de la roda a proa fins al peto a popa, totes per davall la cinta, formen els costats de la «pastera» o barca planera (Palma).

BOÇAL m.
|| 1. Morral que es posa als cans perquè no mosseguin (Elx); cast. bozal.
|| 2. Negre que fa poc que és arribat del seu país i encara no sap altra llengua que la seva; cast. bozal.
|| 3. Bàrbar, tosc, inculte. «Que n'ets, de boçal!» (Aguiló Dicc.).
|| 4. Malnom que es dóna als habitants de Pedreguer (Marquesat de Dénia), perquè són molt senzills, mancats de cultura i amb reminiscències mallorquines en llur llenguatge, per tal com són descendents de pobladors mallorquins (Martí G., Tip. mod. i, 29).
    Etim.:
del cast. bozal.