DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOHEMI, -ÈMIA m. i f. i adj.: cast. bohemio.
|| 1. Nadiu o propi de Bohèmia.
|| 2. Persona vagabunda i desordenada pel fet de donar-se als plaers intel·lectuals o artístics sense tenir mitjans econòmics o sense usar aquests així com caldria. Cantalapiedra... era un bohemi fantàstic, Pla Rus. 311. La lluna, militar i bohèmia, assalta una trinxera de núvols, Espriu Anys 145.
|| 3. adj. Propi del bohemi (|| 2). La vida bohèmia no el privà mai de treballar, Pla Rus. 76.