DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOIXA f.
|| 1.   Peça de fusta cilíndrica o troncocònica que va col·locada en el centre de la roda del carro i a la qual convergeixen els raigs (Men.); cast. cubo.
|| 2.   Peça de ferro fus, cilíndrica o troncocònica, que va ficada dins la cuba del carro i abriga el cap del fusell (Cat., Val., Mall.); cast. buje. Per a collar bé'l fusell a la boixa o amarrar com cal l'envolum d'un carro, Víct. Cat., Ombr. 52.
|| 3. Cilindre de fusta forta que per un cap s'aprima en forma cònica i que serveix per tapar un forat de sortida de líquid d'una bóta, d'una pica, d'una sèquia, etc. (Pla d'Urgell, Segarra, Igualada, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Gandia, etc.). Llussiant destrals i rellampecs, i afuant aixos i afinant boixes, Moreira Folkl 215.
|| 4. Forat que té la bóta per posar-hi l'aixeta (Solsona, Cardona, Castelladral, Gaià, Igualada, Tortosa).
|| 5. Peça cilíndrica de fusta que va ajustada dins l'ull de la solera del molí i subjecta el collferro (Garrotxa, Pl. de Vic, Berguedà, Maestr., Mall., Men.).
|| 6. Corriola ampla per on passa la corretja de la romana del molí de vent (Men.).
|| 7. Bastó de boix que serveix per aplanar les costures de les sabates i brunyir les soles (Gir.); cast. costa.
|| 8. Dispositiu que existeix a moltes màquines de blanqueig i aprestos, per regular la pressió d'algun corró, i que està format pels extrems de dues barres roscades en una mateixa peça de ferro, però amb rosques de direcció inversa entre elles (Pons Ind. text.).
|| 9. Anell de ferro reforçat que va subjectat a la part posterior de la caixa del caragol de ferrer, i dins el qual passa el fusell (Palma).
|| 10. Joc d'al·lots: posen tres pedres dretes a cada banda, i els d'una banda tiren pedres i procuren tomar les que hi ha dretes (Llucmajor).
    Fon.: bóʃə (Empordà, Pla de Bages, Barc., Igualada, Mall., Men.); bóјʃe (Bagà); bóʃe (Gir.); bóјʃə (Tarr.); bóјʃɛ (Ll., Tremp); bóјʃa (Tortosa, Maestr.); bóʃɛ (Maó).
    Intens.:—a) Augm.: boixassa, boixarra, boixota, boixot;—b) Dim.: boixeta, boixeua, boixona, boixó, boixetxa.
    Etim.: sembla venir del llatí bŭxĕa, ‘de boix’. Segons Corominas DECast, i, 542, és probable que vingui del llatí bŭxis, ‘capseta’; però aquest significat no explica algunes de les accepcions de boixa, i l'evolució fonètica tampoc no és clara. Si bé el mot boixa significa no sols objectes de boix o de fusta forta, sinó també de ferro, és molt probable que els objectes de ferro s'anomenin boixa per analogia d'altres que són de fusta.

2. BOIXA f.
Nina de pocs anys (Eiv.); cast. niña.
    Fon.: bóʃə (Eivissa, Formentera).
    Etim.: feminització de boix, art. 2.