Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bolcar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOLCAR v. tr.
|| 1. Vestir de bolquers un infant; cast. empañar. E si no'ns bolcaven e no'ns aministraven nostres mares, morríem, Llull Cont. 103, 6. Com aja yo bolcat lo chich, vos o diré, Somni J. Joan 590. «Si jo poria alcançar | lo que mos ulls veuen ara, | poria dir que mu mare | amb bon drap me va bolcar» (cançó pop. mall.).
|| 2. refl. Ajeure's i donar voltes en terra o damunt una altra superfície; cast. revolcarse. Un porc qui s'era bolcat en una bassa de fanc, Llull Blanq. 74, 4. Despullaue's del tot e gitaue's e's bolcaua demunt les neus, Eximplis, ii, 158.—a) met., en sentit moral: Avar aquell qui ab diners se bolca, Ausiàs March civ.a) Bolcar-se de riure: riure molt fort i amb contorsions exagerades (Mall., Men.); cast. revolcarse de risa, descoserse de risa.b) Bolcar-s'hi, en una cosa: donar-s'hi amb insistència embafadora o fatigosa (Mallorca).
|| 3. tr. Fer girar i caure de costat un vehicle; cast. volcar. a) refl. o intr. Girar i caure de costat un vehicle. Un dia va bolcar-se la tartana | i va haver-hi desgràcies pel camí, Sagarra Caçador 201. Mira que bolquem, asseu-te! Espriu Anys 104.
|| 4. tr. Fer caure algú violentament; cast. derribar. Anaren per los ayres a possarse en lo perill de que'ls bolcaren ab una escopetada, Rond. de R. Val. 6. Hey hagué un parey de banderilleros bolcats y estormeyats, Roq. 35.
|| 5. tr. Véncer en una lluita, en una discussió o en un joc (Mallorca); cast. vencer, ganar. Que donava set voltes a tots es més desperts, que bolcava tot-hom, i ningú el bolcava a ell, Alcover Rond. ii, 139.
    Fon.:
buɫká (pir-or., or., men., eiv.); boɫká (occ., Maestr., mall.); boɫkáɾ (val.): boɫсá (Palma, Manacor).
    Etim.:
del llatí *vŏlvĭcare ‘embolicar’, ‘fer rodolar’.