DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOLIC m.
Conjunt de coses posat dins una peça de roba embolicada en forma més o menys rodonenca (Val., Mall.); cast. lío, envoltorio. Un bolich de robes velles de serventa, doc. a. 1345 (Aguiló Dicc.). La ploma enbolcada en un gran bolich de sendat, Decam., j. vi, nov. 10.aUn bolich de fardatge pedaçots e robota podrida, doc. a. 1528 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Pos sa maleta y un bolich en terra, Roq. 11.
|| 2. Conjunt de coses embolicades. Un llibre e bolich de cordes, doc. a. 1460 (Boll. Lul. xi, 30).«Bolic de cabells»: mota de cabells embullats (Val., Mall.). «Bolic de raïls»: conjunt de les arrels d'un arbre (Val.).
|| 3. Conjunt de moltes coses desordenades (Mall.). En un bolich los avortà, Spill 8810. N'afica un bon bolich a cada empenta, Ignor. 2. Ses paraules los surten a bolics, Aurora 276. a) A bolics i a punyades: de qualsevol manera, desordenadament (Massalcoreig).
|| 4. f. Dona mal vestida o sense gràcia (Mall.).
    Fon.: bulík (or., mall.); bolík (occ., val., mall.).
    Etim.: probablement derivat postverbal de embolicar.