Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bolic
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOLIC m.
Conjunt de coses posat dins una peça de roba embolicada en forma més o menys rodonenca (Val., Mall.); cast. lío, envoltorio. Un bolich de robes velles de serventa, doc. a. 1345 (Aguiló Dicc.). La ploma enbolcada en un gran bolich de sendat, Decam., j. vi, nov. 10.aUn bolich de fardatge pedaçots e robota podrida, doc. a. 1528 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Pos sa maleta y un bolich en terra, Roq. 11.
|| 2. Conjunt de coses embolicades. Un llibre e bolich de cordes, doc. a. 1460 (Boll. Lul. xi, 30).«Bolic de cabells»: mota de cabells embullats (Val., Mall.). «Bolic de raïls»: conjunt de les arrels d'un arbre (Val.).
|| 3. Conjunt de moltes coses desordenades (Mall.). En un bolich los avortà, Spill 8810. N'afica un bon bolich a cada empenta, Ignor. 2. Ses paraules los surten a bolics, Aurora 276. a) A bolics i a punyades: de qualsevol manera, desordenadament (Massalcoreig).
|| 4. f. Dona mal vestida o sense gràcia (Mall.).
    Fon.:
bulík (or., mall.); bolík (occ., val., mall.).
    Etim.:
probablement derivat postverbal de embolicar.