DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOLLA f.
I. Cos esfèric; cast. bola. Especialment: a) Bolla blanca, bolla negra: les bolles d'un d'aquests dos colors que serveixen per treure a sort una cosa. Per llibertar al seu fill, qu' havia treta bolla negre el dia de la quinta, Penya Mos. iii, 235.—b) Cabota d'un clau que es posava a la coberta d'un llibre per conservar el gravat de la coberta. Cubertes de cuyro blau empremptades ab quatre scudets, vuyt bolles petites, doc. a. 1466 (Rev. C. Hist. ii, 400).—c) Cada un dels regruixos esfèrics situats un a cada extrem del cep de ferro d'una àncora (Palma).—c) Cos esfèric de fusta o d'àltra matèria dura, que serveix per jugar tirant-la a una altra bolla i procurant ferir-la o acostar-s'hi tant com sia possible (Mall., Men.); cast. bocha. «Jugar a la bolla»: jugar al dit joch. No gosen ni presumesquen jugar... a joch de daus naips bolla pilota e terongeta, doc. a. 1507 (BSAL, xxi, 368).—e) Cos esfèric, generalment de pedra o de vidre, d'un a tres cm. de diàmetre, que els al·lots empren per jugar, donant força amb els dits a una bolla i procurant fer-la topar amb les altres (Cat., Mall.). Hi ha diverses maneres de jugar a bolles, i es designen amb diversos noms: toc, toc i pam, ungla, parada, a peça, etc. (Vejau els articles corresponents. Vejau també mèrvel). Quan diuen simplement jugar a bolla, se sol entendre ‘jugar a toc i pam’ (Mall.). Jugar a bolla una és jugar de manera que tant si fan top, com pam, com top i pam, només guanyen una bolla; quan en guanyen dues o més, es diu jugar a toc i pam dues, a toc i pam tres, etc. (Costitx). Fer bolles: treure amb un cop de bolla les que hi havia dins un rotlo (Sencelles). A molts de pobles de Mallorca distingeixen entre bolles, que són les mitjanceres, i bolls que són les grosses (de més de 25 mm. de diàmetre); a certs pobles diuen bolls a les que són de vidre, i bolles a les de pedra.—f) Bombeta de llum elèctrica (Alaró).—g) Cascarrulla, residu excrementici que queda a la pell o a la roba (Tortosa).—h) Bolles del dimoni: bolles de pasta metzinosa (Costitx).—i) Bolla de neu: massa rodona de neu;—met., Planta de la família de les caprifoliàcies: Viburnum opulus (Cat.); cast. mundillo, bola de nieve. (V. bola, || 1 f).—j) Inflor produïda damunt el cap per un cop violent (Palma); cast. chichón.—l) Persona molt grassa (Bal.); cast. botija.—m) Bolla de guia: petit cilindre de fusta amb les extremitats rodones i amb una canal o mòssa per tota la superfície, dins la qual passa un cap de corda (Palma). També es diu bigota de canal.—n) Bolla de senyals: esfera feta amb cércols de metall o de fusta, forrada de tela, regularment negra, i que es du a bord per en cas necessari comunicar amb un altre vaixell o amb un punt d'en terra (Palma).—o) La bolla del món: l'esfera terrestre (Mall., Men.). El món i la bolla: tothom, una gran generació (Mall., Men.). Sa figura agegantada del Pare Etern... aguantant en sa mà sa bolla del món, Rosselló Valldem. 14.
II. || 1. Peça rodona de cera, de plom o d' altra matèria, que duia una marca i s'aplicava a documents oficials per acreditar l'autenticitat de llur procedència. E d'açò enviam-vos-en nostra Carta ab nostra bolle segellada, doc. a. 1274 (Capmany Mem. iv, 8). D'aquela mateixa boyla sien bolades les cartes de les renovacions, doc. a. 1278 (Miret Templers 549). Huna carta escrita en pergamí, ab dos bolles de plom pendens, la huna era del rey de França, e l'altra del apostoli, Desclot Cròn., c. 134.
|| 2. Peça rodona de plom, que duia una marca i s'aplicava als draps que s'havien fabricat per vendre i que estaven conformes amb els preceptes legals de llur fabricació. Item ordonaren los dits consellers e prohòmens que... cascun tixidor o altra persona qui texirà draps en Barchinona vuls que sien seus o daltres persones, que de present que sien levats dels talers per spay de un jorn hajen aquell o aquells a portar en lo loch a açò assignat ço es en lo pont den Campderà en la casa qui hi es assignada, per regonexer los dits draps per los tres prohomens elets en aquest fet axi com devalll se conté sots ban de V sous per cascun drap e que los dits draps sien reconeguts per los dits prohomens si son aquells que esser deuen segons los capitols ordonats e pesats e canats segons es ordonat, e si lo drap o draps han compliment daçò que haver deuen, que li sia posada en lo cap primer una bolla de plom pocha ab lo senyal qui'ls es stat liurat per los consellers, e que aquell de qui serà lo drap haje a pagar per la dita bolla un diner, Ordenacions Barc. a. 1387 (Col. Bof. vii, 267).a) Dret de la bolla: dret que es pagava sobre el valor dels teixits de llana i de seda. D'en Anthoni Fferrer, arrendador del dret de la bolla, doc. a. 1444 (RLR, xlix, 292).
|| 3. Missiva o altre document oficial que porta polla (|| 1) acreditativa; cast. bula. Cascun canonge de Barchinona en la presentació de ses bolles, doc. a. 1358 (Roca Hosp. 71). Lo dit prior ha hauda bolla nouellament del maestre de Rodes per passatge que hi ha a fer, doc. a. 1378 (Miret Templers 457).—V. bulla i butlla, formes modernes.
III. Fetxida del canó, i generalment de tota arma de foc; cast. estopinazo, falta.
La Bolla, topon.: poblet del municipi de Flaçà (Empordà).
    Fon.: bóʎə (Mall., men.); bɔ̞́ʎə (Felanitx).
    Loc.—a) No veure-hi de cap bolla: tenir la vista o la comprensió ofuscada per un estat d'excitació moral o física (Mall., Men.). Cuant en Tomeu sentia aquestes comendacions no hi veya de cap bolla, estava blanc com la paret, Penya Mos. iii, 128.—b) Esser bolla vista: esser evident (Mall., Men.).
    Fon.: bóʎə (or., bal.).
    Intens.—a) Augm.: bollassa, bollarra, bollota, bollot.—b) Dim.: bolleta, bolletxa, bolleua, bolliua, bollarrina.
    Etim.: del llatí bŭlla, mat. sign. I.