Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bonança
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BONANÇA f.
|| 1. Calma en la mar; cast. bonanza. Les naus ni 'ls lenys... no han totes vegades tempestats ni mal temps, ans an moltes vegades bon temps e bonansa, Llull Cont. 117, 16. E nós que anàuem ab aquela bonança, e ab aquel dolç temps, Jaume I, Cròn. 57. Del cel esborra l'iris de bonança, Canigó vii. a) Mar bonança: mar quieta i tranquil·la.
|| 2. Temps moderat en el fred (Cardona, Solsona, Vic, Montblanc, Valls, i en general totes les comarques allunyades de la mar); cast. tiempo apacible.
|| 3. El vent que fa fondre la nau (La Seu d'U.).
|| 4. met. Pau, tranquil·litat moral; cast. bonanza. En vós esperant quiscú la bonança, Passi cobles 83. No solament non va perseguir als chrestians, ne a lur ley, mas empero encara los ne va donar facultat per edificar temples... Mas no va durar lonch temps aquesta bonança, Boades Feyts 33-34.
    Loc.

Perdre's en bonança: fracassar en coses que no tenen dificultat (Men.).
    Refr.
—a) «Si en ta casa hi ha bonança, la perdràs si fas fiança» (Cat.).—b) «Quan la mar està en bonança, tothom pot esser mariner» (Cat.).
    Fon.:
bunánsə (or., men., eiv.); bonánsɛ (Ll.); bonánsa (val.); bonánsə (mall.).
    Etim.:
del llatí malăcĭa, mat. sign. || 1, amb substitució del radical mal- per bon- i adopció del sufix -ança.