DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBONDAT (i ant. bontat). f.: cast. bondad.
|| 1. Qualitat de bo. Bondat es ço per raó de la qual bo fa bé, Llull Sta. Mar. 15. Especialment: a) En sentit moral: E aço no'm vulles denegar per la molta bondat tua, Tirant, c. 9.
|| 2. Condició bona; qualitat que contribueix a la perfecció. Lo senyor rey Darago segurament era axi be bastat de totes bondats e de tots bons, com ell era, Muntaner Cròn., c. 72.
|| 3. Acció moralment bona. Aytant com veritats e bontats faras grans, se lunyaran a lurs grans contraris, Llull Mil Prov., c. 19.
|| 4. Bona conducta moral. Fer bondat: portar-se bé, complir les obligacions. «El sen Cardell estudia | a un llibre mascarat; | per cada hora de bondat | en du cent de picardia» (cançó pop. Manacor).
|| 5. usat com a tractament: Vostra Bondat: Puix vostra bondat nos ou hi'ns escolta, Brama llaur. 55.
Loc.
—Tenir tanta bondat com les cabres o com Nostre Senyor germans: esser molt dolent.
Refr.
—«Més val bondat que diners».
Fon.: bundát (pir-or., or., men., eiv.); bondát (occ., val., mall.).
Etim.: del llatí bŏnĭtāte, mat. sign.