Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bonet
veure  2. bonet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BONET m.
|| 1. ant. Barret baix, cilíndric o troncocònic; cast. bonete. Si vas per cort o per espital o per hostal en capeyl blanc sens capeyl de bonet, doc. a. 1204 (Miret Templers 546). Lo cors del dit Senyor Rey... ab la sua spasa cincta sperons deurats e un bonet e una corona en lo cap, Carbonell Ex. Joan II, c. 90. Al cap [portaua] un bonet de grana ab un fermall de molt gran stima, Tirant, c. 90. Que los bonets qujs faràn per qualsevol boneter, segons la fayso mesura e sort dels dits bonets, tinguen llur cumpliment de pintes de tinta e de obratge al dit bonet necessari, Ordinacions de la confraria dels boneters, Mall. a. 1483 (BSAL, vii, 236).
|| 2. Barret baix, de base rodona i damunt quadradenc amb quatre becs, propi dels clergues; cast. bonete.
|| 3. a) pl. Planta de la família de les celastràcies: Evonymns europaeus L. (Cat.); bonetero. (V. barret i matapoll).—a) Bonet blau o bonet de capellà: planta de la família de les ranunculàcies: Aquilegia vulgaris L. (Val.); cast. aguileña. (V. aucellet).—c) Bonet de Sta. Teresa: carabassa arrodonida, groga i roja, amb puntes que recorden el bonet de capellà (Tortosa).
|| 4. Forqueta de ferro de la testa del grill i del carranquí o aparell d'alçar pedres (Freginals).
|| 5. Boneta de vela, segons BDC, xii (V. boneta, || 2).
|| 6. El segon païdor dels animals remugadors (Aladern Dicc.).
    Fon.:
bunέt (or.); bonét (occ., val.); bonə́t (Mall.). A gran part del territori de la nostra llengua s'és perduda en l'accepció || 2 la forma bonet, substituïda per la castellana bonete o boneto; però trobàrem viva la forma bonet en el llenguatge vulgar a Rupit, Tortosa, Morella, Nules, Alcoi i Pego. Lo Sr. Canonge amb... sos pulcros hàbits capitulars, amb son boneto negre, Maldà Col·legi 139.
    Etim.:
derivat de abonnis, forma que apareix en el llatí medieval i que és d'origen obscur (cfr. Wartburg FEW, i, 8).

2. BONET
Llin. molt estès per tot Catalunya, València i les Balears. Lo Mas den Bonet, perna et III. fogaces, doc. primera meitat del s. XII (Miret Doc. 16).
    Etim.:
derivat dim. de bo.