DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBONIFICAR v. tr.
|| 1. Fer bona una cosa. Si Deus entén e ama si mateix, coué que boniffich e magniffich e eterniffich e possiffich si mateix, Llull Felix, pt. i, c. 4. Mas corrent a tremuntana contra los vents septentrionals... se ve a bonificar e no son tan plenes de males vapors com les antedites, Albert G., Ques. 21.
|| 2. Fer més productiva la terra, abonar-la.
|| 3. Abonar una quantitat a algú, assentar-la en compte a son favor; cast. abonar.
Etim.: pres del llatí bonĭfĭcāre, mat. sign. I.