Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure bonior
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

BONIOR f.
|| 1. Soroll confķs, monÚton i continuat, com d'un eixam d'abelles, d'una multitud, etc. (or.); cast. zumbido. Y per l'ŗmbit sona crexent buniů, Ruyra PaŪs pler 55. Alicia temia les multituds i la bonior dels carrers, Roig Flama 111. Jo encara ahir temia la bunior dels homes, Carner Monj.35.
|| 2. Multitud de persones o coses (Empordŗ).
††††Fon.:
buniů (pir-or., or.).
††††Etim.:
derivat de bonir.