DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BONIOR f.
|| 1. Soroll confús, monòton i continuat, com d'un eixam d'abelles, d'una multitud, etc. (or.); cast. zumbido. Y per l'àmbit sona crexent bunió, Ruyra País pler 55. Alicia temia les multituds i la bonior dels carrers, Roig Flama 111. Jo encara ahir temia la bunior dels homes, Carner Monj.35.
|| 2. Multitud de persones o coses (Empordà).
    Fon.: bunió (pir-or., or.).
    Etim.: derivat de bonir.