Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. borda
veure  2. borda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BORDA f.
|| 1. Corral en un bosc per tancar-hi bestiar i pastura (Puigcerdà).
|| 2. Casa de camp separada de la masia, que serveix per tenir-hi herba i eines de conreu i per habitar-hi els treballadors d'aquell camp (Andorra, Martinet, Esterri, Cardós, Sort, Pobla de S.). A negun hom ni femna qui tengua masada ho borda per altruy senyor, doc. a. 1313 (RLR, xxix, 74). Ordenam, e statuim, que si algun Pages, o Border, o Jove Hom lexara son Mas, o sa Borda, o se exira de la Senyoria daquell de qui sera, que perda los seents que haura, qui pertangan al Mas, o a la Borda, Const. Cat. 347.
|| 3. Casa (en l'argot dels malfactors barcelonins). «Borda de péixols: casa de pagesos» (Vallmitjana Crimin. 58). «Borda de forata: casa de fora» (id. ibid.).
|| 4. Cresta de terra que queda entre fila i fila de ceps, després d'embordar (Rabós d'Empordà).
    Fon.:
bɔ́ɾða (Andora); bɔ́ɾðɛ (Puigcerdà, Sort); bɔ́ɾðɔ (Esterri d'Àneu, Pobla de S.).
    Etim.:
del fràncic bord, ‘post’, probablement perquè la construcció antiga de les bordes era de postissada (cfr. Wartburg FEW, i, 439).

2. BORDA f.
Barana d'una nau arran de coberta; cast. borda. Una mena de carcassa de nau desarborada, ab la carena de banda... les bordes a trossos, Víct. Cat. (Catalana, vi, 6).