DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BORDALL m.
|| 1. Rebroll o tanyada que neix a la soca o a la rabassa d'un arbre (Collbató, Mall., Men.); cast. renuevo, barbado. Uns e hi duen ramutxaia... i altres, bordais de figuera, Alcover Cont. 400.
|| 2. Arbre bord bo per a esser empeltat (Rojals).
|| 3. Infant o animal molt escarransit o que no creix (Llofriu).
|| 4. Dona xorca i de mala conducta (Llofriu). «No vull saber re d'aquest bordall».
    Fon.: buɾðáʎ (Barc.); buɾðáј (Empordà, Men.); boɾðáј (Mallorca).
    Intens.: bordallet, bordallot, bordallàs.
    Etim.: derivat de bord.