DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

BORDEGĄS m.
|| 1. Fill bord (ross.). No li he oit parlar de parents, sospito que deu ser bordegąs. Conferčncia de tres estudiants (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. Fill que no era el major, i per tant no era l'hereu (Mall., en temps dels vincles); cast. segundón.
|| 3. Noi entremaliat (Gir., Olot, Barc., Tremp, Camp de Tarr.); cast. diablo, rapaz. Que fan aquests bordegassos!, Vilanova Obres, xi, 78. a) met., Animal astut. A vore si escarmentem de una a estos bordegassos [se refereix a teuladins], J. Pascual Tirado (BSCC, vii, 326).
|| 4. Noi, xicot de devers 10 fins a 16 anys (or., occ.); cast. muchacho. æMe voleu dar un quarto? feya algun bordegaē, Casellas Sots 7.
    Refr.
—«És pas bordegąs qui als seus sembla» (Ross.).
    Fon.: buɾšəɣįs (pir-or., or.); boɾšeɣįs (occ., val.); boɾšəɣįs (mall.).
    Intens.: bordegasset, bordegassot, bordegassąs.
    Etim.: derivat per bord. L'etimologia burgalés, acceptada en la tercera edició del REW 1406, és inadmissible fončticament i semąnticament.