Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  borinot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BORINOT m.
|| 1. a) Insecte himenòpter de diverses espècies del gènere Bombus, semblant a l'abella, però molt més voluminós, i que es caracteritza per la forta remor que fa amb les ales i la boca quan vola (Bagà, Vic, Barc., Igualada, Camp de Tarr., Tortosa, Vinaròs, Val., Gandia, Men., Mall.); cast. abejorro. Que sempre duen la mala sort, com els borinots negres, aixis com els rossos porten ventura, Rosselló Many. 34. Fer es borinot: caure voltant sobre si mateixa una perdiu ferida (Campos).—b) imatge  Insecte lepidòpter de la família dels esfíngids: Macroglossa stellatarum L. (Menorca); cast. abejorro.c) imatge  Borinot polit o borinot verd: insecte lepidòpter de la família dels esfíngids: Deilephila euphorbiae L. (Men.).
|| 2. Persona que freqüenta un lloc o una companyia amb massa insistència i que fa nosa (Barc., Pla d'Urgell); cast. moscón.
|| 3. Home impertinent, que sol parlar molt a cau d'orella i ficar-se on no el demanen (Cat.).
|| 4. Infant molt viu i bellugadís, que xerra molt i es fica per tot (Empordà, Men.).
|| 5. Home de poca formalitat (Cat., Val.); cast. botarate.
|| 6. Escrit o conjunt de retxes mal fetes, especialment les que fan els infants que volen escriure o dibuixar (Empordà, Men.); cast. garabato.
|| 7. Moviment intens, trull, especialment avalot (Men.); cast. bulla, zaragata, ruído.
|| 8. Joc de l'abegot (Ripoll, Igualada, Camp de Tarr., Mall.); cast. betatungue.
|| 9. Nom que es dóna per burla als burots o consumers (Olot).
|| 10. Trepant accionat a mà, que produeix una remor semblant a la de l'insecte borinot quan vola (Almela Plat. 74).
    Loc.

Fer el paper de borinot: fer veure que no entenem allò que ens diuen; fer el desentès.
    Refr.

—«Si la dona ho vol, Janot, no et cal fer lo borinot»: vol dir que en definitiva la dona comanda (Cat.).
    Cult. pop.
—De borinots n'hi ha de negres i de rossos: els negres són considerats com de mal auguri, i la seva aparició a una casa diuen que anuncia la pròxima mort d'una persona; els rossos, en canvi, duen bones notícies.
    Fon.:
buɾinɔ́t (pir-or., or., Tortosa); buɾinɔ̞́t (Palma, men.); boɾinɔ́t (Tremp, Vinaròs, Llucena); boɾinɔ̞́t (València, Gandia, Manacor).
    Intens.:
—a) Augm.: borinotàs, borinotarro, borinotot;—b) Dim.: borinotet, borinotetxo, borinotel·lo, borinoteu, borinotiu, borinotó.
    Sinòn.:
|| 1: borino, abegot, bufaforats.
    Etim.:
derivat de borinar.