DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BORN m.
|| 1. ant. Volta d'una nau o altre vehicle; moviment que canvia de direcció; cast. borneo, vuelta, rodeo. Car pren tal born que cerca tota França, Ausiàs March xvi. a) met., aplicat a moviments o activitats espirituals: Ab tot açò ma pensa no pren born, Ausiàs March xxxviii.
|| 2. ant. Combat a cavall en camp clos, que es feia per ostentació festosa entre els cavallers medievals; cast. torneo. Nul hom poria escriure los jochs e els alegres, taules redones,... borns, anar ab armes, Muntaner Cròn., c. 23. Ara fenexen vostres borns, Dansa Mort 21.
|| 3. Plaça on es feien els torneigs i festes cavalleresques en les ciutats; cast. borne. Aquest dia la Ciutat feu tenir rench a la plassa del Born la qual fou tota envalada e ampaliada, Ardits, iii, 8 (a. 1479). Ell habite prop lo Born, Ardits, i, 11 (a. 1391). Encara ara es conserva el mot Born com a nom de lloc, aplicat sempre a una plaça o carrer ample, en les principals ciutats de la nostra terra, especialment en les que eren capitals i residència de cavallers, com Barcelona, Palma, Ciutadella, etc.
    Refr.
—«Roda el món, i torna al Born» (Barcelona).
    Fon.: bóɾn (or., val., bal.).
    Etim.: postverbal de bornar.

2. BORN m. ant.
Post, peça plana de fusta; cast. tabla. Per rahon e preu de onze borns o taules de roure de Flandes, doc. a. 1460 (Arx. Gral. R. Val.).
    Etim.: del fràncic bord, mat. sign.

3. BORN o BORD m.
Safra o plat gran de metall o fusta, molt planer, que serveix principalment per tenir copes o gots (Menorca); cast. azafate, bandeja.
    Fon.: bóɾn o bóɾt (Menorca).
    Etim.: de l'anglès board, ‘post’, ‘safra’ (cfr. teaboard, ‘safra de te’).

1. BÒRN m.
|| 1. Fita, pedra delimitadora (Vilafamés); cast. mojón.
|| 2.   Animal marí acalef, que té la part superior del cos en forma de disc o de campana, que sura damunt l'aigua (Empordà, Menorca); cast. medusa. Les principals espècies són la Medusa Leodicea i la Beroe Forskalii. Els borms [sic]... badaven llurs corol·les gelatinoses, flotant entre dues aigues, Ruyra Pinya, ii, 47.
|| 3.   Tros de suro arrabassat tot d'una peça resseguint tota la circumferència de la soca, de manera que conserva la forma cilíndrica (Gir., Empordà, Vallès).
|| 4. Rusc d'abelles, que se sol fer d'un cilindre de suro buit (Empordà).
|| 5. Gran multitud de persones o animals en moviment (Empordà). «A un rusc d'abelles n'hi entren i surten un bòrn» (=n'entren i surten moltes). «Allò és un bòrn de gent que entra i surt» (Llofriu).
    Fon.: bɔ́ɾn (or., men.).
    Etim.: el || 1, probablement del gàl·lic bótĭna, ‘fita’ (cfr. el francès borne, mat. sign.). El || 2 podria esser una aplicació metafòrica del || 1, per la comparació de la medusa amb una pedra-fita. Respecte al significat 3, sembla preferible un ètim gàl·lic *borno, segons J. Hubschmid (ELH, i, 136). El || 4 és evidentment una modalitat del || 3, i el || 5 és el resultat de la comparació d'una multitud amb un rusc en activitat.

2. BÒRN m.
|| 1. Notícia molt estesa i que és comentada amb gran interés entre molta gent (Mall., Men.). Bon bull farias tu moure: | Si pa negre hi dus a coure, | mos axecaran un born, Penya Poes. 311.
|| 2. Bòrn de veu: veu forta, plena (or.). «Quin bòrn de veu té aquest home!» (Castellterçol).

3. BÒRN m.
|| 1. Espècie de greix que els peixos deixen en els filats de pescar (Saura i Aladern Diccs.).
|| 2. Constipat fort que ja comença a madurar, a no fer la tos tan seca com abans (Eiv.).—V. borm.