Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. born
veure  2. born
veure  3. born
veure  1. bòrn
veure  2. bòrn
veure  3. bòrn
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BORN m.
|| 1. ant. Volta d'una nau o altre vehicle; moviment que canvia de direcció; cast. borneo, vuelta, rodeo. Car pren tal born que cerca tota França, Ausiàs March xvi. a) met., aplicat a moviments o activitats espirituals: Ab tot açò ma pensa no pren born, Ausiàs March xxxviii.
|| 2. ant. Combat a cavall en camp clos, que es feia per ostentació festosa entre els cavallers medievals; cast. torneo. Nul hom poria escriure los jochs e els alegres, taules redones,... borns, anar ab armes, Muntaner Cròn., c. 23. Ara fenexen vostres borns, Dansa Mort 21.
|| 3. Plaça on es feien els torneigs i festes cavalleresques en les ciutats; cast. borne. Aquest dia la Ciutat feu tenir rench a la plassa del Born la qual fou tota envalada e ampaliada, Ardits, iii, 8 (a. 1479). Ell habite prop lo Born, Ardits, i, 11 (a. 1391). Encara ara es conserva el mot Born com a nom de lloc, aplicat sempre a una plaça o carrer ample, en les principals ciutats de la nostra terra, especialment en les que eren capitals i residència de cavallers, com Barcelona, Palma, Ciutadella, etc.
    Refr.

—«Roda el món, i torna al Born» (Barcelona).
    Fon.:
bóɾn (or., val., bal.).
    Etim.:
postverbal de bornar.

2. BORN m. ant.
Post, peça plana de fusta; cast. tabla. Per rahon e preu de onze borns o taules de roure de Flandes, doc. a. 1460 (Arx. Gral. R. Val.).
    Etim.:
del fràncic bord, mat. sign.

3. BORN o BORD m.
Safra o plat gran de metall o fusta, molt planer, que serveix principalment per tenir copes o gots (Menorca); cast. azafate, bandeja.
    Fon.:
bóɾn o bóɾt (Menorca).
    Etim.:
de l'anglès board, ‘post’, ‘safra’ (cfr. teaboard, ‘safra de te’).

1. BÒRN m.
|| 1. Fita, pedra delimitadora (Vilafamés); cast. mojón.
|| 2. imatge  Animal marí acalef, que té la part superior del cos en forma de disc o de campana, que sura damunt l'aigua (Empordà, Menorca); cast. medusa. Les principals espècies són la Medusa Leodicea i la Beroe Forskalii. Els borms [sic]... badaven llurs corol·les gelatinoses, flotant entre dues aigues, Ruyra Pinya, ii, 47.
|| 3. imatge  Tros de suro arrabassat tot d'una peça resseguint tota la circumferència de la soca, de manera que conserva la forma cilíndrica (Gir., Empordà, Vallès).
|| 4. Rusc d'abelles, que se sol fer d'un cilindre de suro buit (Empordà).
|| 5. Gran multitud de persones o animals en moviment (Empordà). «A un rusc d'abelles n'hi entren i surten un bòrn» (=n'entren i surten moltes). «Allò és un bòrn de gent que entra i surt» (Llofriu).
    Fon.:
bɔ́ɾn (or., men.).
    Etim.:
el || 1, probablement del gàl·lic bótĭna, ‘fita’ (cfr. el francès borne, mat. sign.). El || 2 podria esser una aplicació metafòrica del || 1, per la comparació de la medusa amb una pedra-fita. Respecte al significat 3, sembla preferible un ètim gàl·lic *borno, segons J. Hubschmid (ELH, i, 136). El || 4 és evidentment una modalitat del || 3, i el || 5 és el resultat de la comparació d'una multitud amb un rusc en activitat.

2. BÒRN m.
|| 1. Notícia molt estesa i que és comentada amb gran interés entre molta gent (Mall., Men.). Bon bull farias tu moure: | Si pa negre hi dus a coure, | mos axecaran un born, Penya Poes. 311.
|| 2. Bòrn de veu: veu forta, plena (or.). «Quin bòrn de veu té aquest home!» (Castellterçol).

3. BÒRN m.
|| 1. Espècie de greix que els peixos deixen en els filats de pescar (Saura i Aladern Diccs.).
|| 2. Constipat fort que ja comença a madurar, a no fer la tos tan seca com abans (Eiv.).—V. borm.