DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BORNAR v.
I. intr.
|| 1. ant. Donar voltes una nau; cast. bornear. Lo mal es be e lo be mal retorna, algú no sap sa nau per quin vent borna, Ausiàs March cxiii.
|| 2. Lluitar en un torneig o born; cast. justar. Cauayler deu correr cauayl, bornar, lansar a taulat, anar ab armes, Llull Cavall. 11 v. En aqueyl die [que es fa cavaller novell] deu esser feta gran festa, de donar de conuits, de boornar, [sic] e de les altres coses que's couenen a la festa de cauaylaria, Llull Cavall. 23. Enamorà's de una gentil dona de Montpeller, e per aquella bornava, e anava ab armes e treya a taulat, Muntaner Cròn., c. 3.
|| 3. Lluitar per joc (Manresa, Bassella). Un dels animals que hi havia a l'estable, bornant amb un altre, d'una patacada va fer caure l'envà Bladé País 32.
II. || 1. tr. Aquissar, incitar a acometre (Falset, Flix); cast. azuzar.
|| 2. Envestir el peix la xarxa (Cadaqués).
|| 3. Bufar el vent d'una manera irregular, com fent envestides.
|| 4. Bramular les vaques o vedells (Llofriu).
    Fon.: buɾná (pir-or., or.); boɾná (occ.).
    Etim.: és acceptable l'opinió de Spitzer Lexik. 75, que fa venir born i bornar del fràncic *bihurdan, que significava ‘cloure’, i especialment devia significar ‘cloure el camp per fer el torneig’ (cfr. Wartburg FEW, i, 358); però per explicar la universalitat amb què apareixen dins el domini català les formes amb n (cfr. també el cast. borne i bornear) i el predomini del significat de ‘girar’, cal suposar que hi ha hagut un creuament per *bihurdan amb tornar (cfr. el fr. tournoi, cast. torneo, cat. torneig) i que la n de tornar s'és ficada a bihurdan i ha donat origen a la forma bornar.