Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. borró
veure  2. borró
veure  3. borró
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BORRÓ m.
|| 1. Fibra curta d'una matèria tèxtil; cast. borra. Una bànoua de borro nova, doc. any 1708 (arx. de Montblanc).
|| 2. Pelussa de la roba (Cat.); cast. borrilla. «La senyora s'ajupia mirant sota el llit a veure si trobava algun borró» (Girona).
|| 3. Granissor produïda en la pell per l'acció del fred, d'una malaltia, etc. (Empordà, Val., Eiv.).
|| 4. El primer pèl dels ocells, abans de canonar (Vic); cast. flojel.
|| 5. Polsim i reunió de fibretes que es fa davall els llits i altres mobles; cast. tamo.
|| 6. Botó escamós dels arbres i altres plantes, que conté el rudiment del futur brot (Cat., Bal.); cast. botón, yema. Y'ls nous borrons moriren avans de plansonar, Guimerà Poes. 185. Ses sarments comensan a inflar, se vesten de pàmpol, se carreguen de borrons, Alcover Rond. i, 208. Se diu especialment dels ulls dels ceps, precursors de les sarments.
|| 7. Sarment tendra, que encara no ha ben crescut (Mall.).
|| 8. Bony produït en el cap per un cop violent (Camp de Tarr.); cast. chichón, tolondro.
|| 9. a) Planta de la família de les gramínies: Ammophila arenaria R. et Sch. (Bal., Tortosa); cast. carrizo de los arenales. Té les canyes dretes, les fulles primes, alesnades i quasi punxents; la panolla és densa i espiciforme. Se fa pels arenals, i les seves fulles s'usen per cobrir els barraculls dels molins (Mall., Men.).—b) Cobertura del barracull o caperutxa del molí de vent, feta de la dita planta (Mall., Men.).
|| 10. Planta de l'espècie Sherardia arvensis (Tamarit de Mar, ap. Masclans Pl. 63).
|| 11. Planta de l'espècie Geranium molle (Tamarit de Mar, ibid.).
|| 12. a) Espècie de jonc que es fa pels caminassos i motes (Horta de València).—b) Grasa o reixa de l'erer, feta del dit jonc (Sueca).
    Refr.

—«Borró que neix dins s'abril, no té temps de fer bon vi» (Mall.).
    Fon.:
buró (pir-or., or., men., eiv.); boró (occ., val., mall.).
    Intens.:
borronet, borronot, borronàs.
    Etim.:
derivat de borra.

2. BORRÓ m. (castellanisme)
Gargot. Borró fet en la escriptura: Haec Litura, Haec Obliteratio, Lacavalleria Gazoph.

3. BORRÓ topon.
Partida rural de l'Horta de Gandia, on hi havia un castell.