DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BORRATXO m.
|| 1. Pertorbat per l'excés de beguda alcohòlica; cast. borracho. Deu bé segar e lestament calabriar vn gros borratxo, Coll. Dames 987. Dos cops d'arribar a casa ben borratxo, Massó Croq. 144.
|| 2. Pertorbat per una passió violenta; cast. ebrio, borracho.
|| 3. Peça de confiteria, feta de pasta de congret molt abeurada de vi (Mall.).
|| 4. Peix de la família dels tríglids: Trigla lineata Wall. (Tarr.).
|| 5. Gargot, taca de tinta (Mall.); cast. borrón.
    Refr.—a) «La dona borratxa i el vi al celler, no pot ser» (Valls); «Tenir sa bota plena i sa dona borratxa, no pot ser» (Mall.). Ho diuen per aquells qui volen tenir tots els avantatges d'una cosa i no tenir els seus inconvenients.—b) «Borratxos, farts i llaminers, no viuen bons, ni moren vells» (Manresa).
    Fon.: buráʧu (or., men., eiv.); boráʧo (occ., val., mall.).
    Intens.: borratxàs, -assa; borratxot, -ota; borratxet, -eta.
    Etim.: del cast. borracho, que sembla esser un derivat del llatí bŭrrus, ‘vermell’, pel color de la cara de l'embriac.

BORRATXÓ, -ONA m. i f.
|| 1. Pertorbat per l'excés de beguda alcohòlica; cast. borracho. Roja pel flam de llum semblava una borratxona, Pons Auca 48.
|| 2. Borratxó, m., o col borratxona: col molt cabdellada, de fulles molt reülles, interiorment molt blanca (Mall.).
    Fon.: burəʧó (or.); boraʧó (occ., val.); borəʧó (mall.).
    Intens.: borratxonet, -eta; borratxonot, -ota; borratxonàs, -assa.