DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BORRONAR v. intr.
|| 1. Treure borró les plantes (Cat., Bal.); cast. abotonar. Quant los arbres comensan a borronar e la figuera a lançar petites fulles, levors es lo comens de la Primavera, doc. segle XV (Aguiló Dicc.). Les moreres comensen a borronar, Agustí Secr. 189.
|| 2. Treure granissor la pell, pel fred o per l'emoció. Feya borroná se pell, Benejam Ciut.
    Fon.: buruná (pir-or., or., men., eiv.); boroná (occ., mall.).
    Etim.: derivat de borró.

2. BORRONAR v.
Fer l'ullet, fer senyes dissimuladament aclucant un ull (Escrig-Ll. Dicc.); cast. hacer guiños.

3. BORRONAR m.
Camp abundós de borró (Formentera).

4. BORRONAR v. tr.
Escriure en brut; cast. borronear.